Les manies no les curen els metges, això és així i no té solució. Softcatalà s’afegeix al despropòsit de la fragmentació lingüística i amb la col·laboració d’Escola Valenciana crea i promou Softvalencià, invent per a ús particular dels valencians genuïns i tiquis-miquis, amb traductor diferenciat i tot. Si són conseqüents, aviat hauran de presentar també Softmallorquí, Softmenorquí, Softtortosí, Softfragatí i etcètera.
Per què no ha estat possible un sol programa per a tothom que incloguera el màxim de variants possibles, a configurar per l’usuari?
M’imagine que la idea és oferir als valencians un producte “genuí”, a la manera de l’AVL, sense taques “catalanístiques”, immaculadament valencià, amb l’argument –crec que equivocat– d’afavorir-ne l’ús. L’afavorirà? Ho dubte. Valga com a exemple el fracàs de «Harry Potter ara en valencià». Segons que va aclarir Ernest Folch, al País Valencià se’n van vendre més exemplars de la traducció catalana general que no de l’adaptada “al valencià”. Al capdavall, els qui són contraris al català ho són en totes les seues versions, incloses les secessionistes, tant si són d’alta com de baixa intensitat, i es diguen com es diguen (¿Catalán o valenciano? ¡Español!).
Aquestes actuacions diferenciadores, lluny d’afavorir la unitat de la llengua promouen i acceleren la seua desintegració. Perquè –cal insistir-hi– avui la unitat de la llengua no és una qüestió de gramàtiques més o menys “científiques” sinó de consciència, i de mercat. Si afavorim la diferenciació entre valencià i català no ens ha de sorprendre que la majoria de valencians considere, com mostrava una enquesta recent, que són llengües distintes. Aquesta conscienciació secessionista s’aconsegueix també amb campanyes diferenciadores com la de Softvalencià.
I la pregunta encara seria: ¿Les possibles –o no– adhesions maniàtiques compensen l’efecte fragmentador que provoca la constant diferenciació de nom i de normativa? No s’està afavorint també una divisió irreparable entre usuaris lleials a la llengua? ¿Els intents d’acostar-se els sectors més maniàtics –més secessionistes– no són, al capdavall, com ha demostrat l’exemple del «Harry Potter ara en valencià», llavar el cap a un tinyós?
Potser, fet i fet, al nord i al sud ja són majoria els qui han assumit la secessió. Però: qui siga lladre, que siga valent.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Quan vaig llegir la creacio de softvalencia vaig pensar el mateix que comentes tu, erem pocs i a sobre fragmentats. Jo veuria millor que qui fes la traduccio del programa el fes en la seva variant i s’utilitzes a la resta del domini linguistic; aixi tindriem programari en catala de valencia, en catala de les illes, o del Rossello, o de la Franja…
Així guanyariem dues coses: programes en el nostre idioma i riquesa de vocabulari.
Jo crec que necessitem un estàndard únic i modern, i que hui pot escampar-se fàcilment per la xarxa, que siga flexible en els conceptes i dinàmic (que busque usabilitat).
Les llengües que tenen un estàndard únic no han fet desaparèixer les formes dialectals parlades, fins i tot n’han aparegut de noves, sobretot a les grans ciutats on les barreges generen llenguatges mestissos.
Tot el que és “balemfiano” és “probimfiano”.
I tot el que és “balemfiano” ja sabem que és castelladre avariciós, i doncs franquista.
I ja n’hi hauria d’haver prou, d’aquesta color de cadàver fastigós i pudent.
A certes regions del sud de Catalunya és parla un dialecte lleidarà que els franquistes en diuen “balemfiano” i voldrien corrompre’l fins que semblés un espantall per a esfereir beates.
Ecs, etc.
Tot açò és un desficaci. Ja existeix l’estàndard i les seves normes. Haurien d’haver fet el programa amb el nom de l’idioma: “català”; fent ús de l’estàndard ja existent i introduïr la possibilitat d’usar particularismes en la traducció, sinònims, etc, de totes les variants. Això aportaria la veritable riquessa del catala. Al cap i la fi els primmirats blavers i blaverets no usen l’idioma, ja es diga català o valencià.
Salut!
És curiós que el català clàssic, de la cancelleria reial de Barcelona i llengua imperial de l’imperi català medieval siga exactament la variant valenciana o lleidatana actual i no el dialecte barceloní actual.
Segons algunes tesis, emprar el mot “valencià” genera més simpatia i menys reticències a la societat valenciana. I és per això, sembla, que convè apartar tot el que sone a català, en benefici d’un creixement social pel que a fa a l’ús de la nostra llengua al País Valencià.
Però això, indepentment que siga cert o no, és quelcom molt perillós. Perquè s’assumeix l’odi irracional a tot allò català i, més encara, s’hi incorpora. En compte de fer pedagogia en el sentit d’utilitzar el terme català amb normalitat, s’esquiva el problema de l’odi irracional i, per tant, aquest queda incrustat a les ments valencianes. És com quan hom té una fòbia: l’evitació augmenta el problema.
I aquesta línia apunta cap a la consolidació d’un secessionisme surrealista des d’un punt de vista racional. I un secessionisme consolidat fa més feble el conjunt de la comunitat catalanoparlant de cara a que la nostra llengua siga forta i no acabe desapareixent.
comparem amb llengües transoceàniques com l’anglès, el francès o el
castellà i no és cap problema adoptar paraules del llenguatge viu local
com si fossin sinònims i prou (roig/vermell, eixir/sortir,…) i
l’única dificultat serien segons quins temps verbals
(compartix/comparteix, arribe/arribo) que no crec que sigui una qüestió
tan insalvable que s’hagin de fer dues versions del mateix programari.
Al teu article dius: “Per què no ha estat possible un sol programa per a tothom que incloguera el màxim de variants possibles, a configurar per l’usuari?”
És precisament això el que s’ha fet!!!, permetre a qui vulga tindre un programa amb formes valencianes (recordem-ho, perfectament correctes i formals a ulls de l’IEC), tindre-ho, perquè tinc dret a emprar en el meu dia a dia la forma verbal “jo tanque” igual que hi ha versions en anglès americà, en espanyol argentí o en alemany austríac.
Les enquestes diran missa, però la gent sap de sobra que estem davant una mateixa llengua, i fins i tot les falles adopten en més d’un 95% la normativa oficial, al contrari que fa només 15 anys. Lamentablement, no som nosaltres (sóc votant d’ERPV, a qui alguns també qualificaran de secessionista i generador d’autoodi per no dir-se ERC) qui dirigim el país, i hem d’admetre que la gent va per altres “puestos”…
Si que tinc clar que :
– Ara hi ha menys fòbia anticatalana que abans, i tornar a introduir una relació fluida costarà uns anys.
– Tots els valencians li diuen a la llengua “valencià” a sa casa, és una situació estranya però és així, i és normal que de manera irracional cerquen eixe terme en internet.
– S’ha acceptat una normativa molt semblant a la de l’IEC de manera majoritària.
– Si abans 20 persones compràven un Harry Potter en català, i ara hi ha 15 més que se’l compren en valencià… ja tenim 35, millor, no?
– Sempre s’indica als programes que valencià i català són la mateixa llengua, no hi ha cap mena de dubte.
– Hi ha versions en valencià secessionista que utilitzen el nom de “valencià”… preferiu deixar-los fer? Que un xiquet sense cap mala idea tire a baixar el “Firefox en valencià” i se’l trobe en les “normes del puig” perquè són tan “xulos” d’ignorar eixa acció tan normal?
En resum, si no pots amb el teu enemic, és millor ser més llest que ell i aliar-se.
A mi no em sembla tant greu objectivament parlant. No es farà pas servir la llengua de la “uiquipèdia” (http://www.uiquipedia.org/), es farà servir el català amb preferència de les variants valencianes. De fet, és completament lògic que hi hagi català variant valenciana i català variant central. També existeix en altres llengües: portuguès (Portugal, Brasil), anglès (UK, USA, Austràlia, Índia,…),…
La llengua catalana, a diferència de les altres llengües, té el problema està completament polititzada, i de fet és aquesta la única divisió que existeix. Si volem unitat de la llengua, haurem de tenir primer unitat (i entitat) política.
Jo els programes els vull en català i que no em vinguen amb collonades! I no val a dir allò del portugués / brasiler o anglès britànic o ianqui. Però si es troben en continents diferents! Nosaltres som veïns i la majoria coneixem les diferents variants de la llengua. Jo no em moriré per veure escrit mirall en comptes d’espill. Veritat que ells no fan versions en andalús, murcià o extremeny? Doncs nosaltres tampoc!
Doncs jo també vull SoftAlcoià!! Perquè a Alcoi parlem alcoià encara que compartim àmbit lingüístic amb catalans i valencians. Però a Alcoi parlem el PARLAR XEU, i volem el SoftAlcoià. Els alcoians i alcoianes no som menys que ningú!!
VULL PODER NAVEGAR EN LA MEUA LLENGUA ABANS NO EM MORIC!!! (A ALCOI DIEM MORIC I NO MUIRA)
Xe!! I no serà per diners, eh?? PERQUÈ AIXÒ HO PAGUE JO!!!
Tots aquest blavers il·lustrats han estat a Mollerussa?
Totes les variants “valencianes” són lleidatanes, moltes emporitanes i la resta mallorquines, menorquines i eivissenques.
Al Camp d’Elx o a La Vila-joiosa diuen vermell, a la costa, si més no a la costa, de l’Empordà diuen meua i seua i per tot arreu del territori trobareu eixir i granera i en el meu poble els forners diuen escombrar el forn.
Mirada la llengua en el seu conjunt les variants “valencianes” no existeixen.
De què collons estan parlant quan parlen de variants “valencianes”?
Els blavers feien política amb la llengua, ara també la fan els blavers il·lustrats.
P.S. Per cert, pregunteu-li a Lluís Messeguer, acadèmic de l’ACV si eixes variants “valencianes” són les del seu poble. Messeguer és d’Herbers, concretament d’Herbers Jussà, tocant la frontera amb Penya-roja de Tastavins a la comarca del Matarranya, ja a la demarcació autonòmica de l’Aragó. Les variants “valencianes”, que no són d’Herbers, serviran també per Penya-roja?
El valencià no existeix!
No hi existeix un “valencià” homogeni amb implantació a tot el territori valencià. Això són fal·làcies.
1r) Si aquí hi ha postejats 35 comentaris -de moment- és que Espanya (feixisme, blaverisme, etc.) ha aconseguit el que volia: esquarterar la poca consciència nacional que teníem els valencians, la unitat que hi havia abans de les primeres bombes, pintades, etc. contra Fuster, Sanchis Guarner… Quan encara Xavier Casp afirmava i publicava en català, recordeu? En aquella època aquesta quantitat de comentaris i polèmica hauria sigut impensable entre NOSALTRES, ELS VALENCIANS. Després va arribar l’aparició mariana i les il·luminacions providencials d’una nova identitat “val”.
2) Si fórem castellans, què en faríem? Un Softcastellano? Un Softandaluz? Un Softchileno? Un Softsefardí -especialidad judíos vinculados a Hispania? Si fórem francesos: un SoftParís-Gare 1? Un SoftLandes? Un SoftMartinique?
2n) Com ve ha dit algú abans, quan hi ha una patologia psicològica, o productes secundàries d’una malaltia, s’ha de tractar, no evitar. Una altra cosa és el tractament en sí, si s’ha de fer una exposició directa, progressiva, combinada amb imnosi, farmacologia, etc. Però la malaltia està, i es diu: FÒBIA CATALANA, com la antisemita. La solució no és -com volen els Nomdedéu, Morera, Baeta & Co- augmentar el sentiment valencianista/germànic en contraposició a un altre ens nacional amb la corresponent purga catalana/jueva; és a dir, que el valencianisme (blaverisme) nou de trinca vol fer finors i subtileses o malabarismes (depenent del corrent intern) i en comptes de dir directament: puta catalunya/Verfluchte Jude! diuen: acadèmicament català, però acceptem Comunidad, Blau i llengua/idioma valencià.
3r) El bypass/3a via: Valencianisme.com respon al que acabe de dir anteriorment (punt 2), crec que qualsevol que estiga mínimament informat, documentat, sabrà a què em referisc: ara volen softvalencia, també volen el “.VAL”, volen “valencià” únicament als estatuts de la Universitat, i així fins l’extenuació, fins a fer-ho entendre i deixar-ho clar Sénia enllà: Polònia, Rússia… És a dir, que en comptes de tallar d’arrel el problema, el reprodueixen, però amb disfressa taronja inclosa. Representen la mort no dolorosa del concepte “cat”, els practicants que ens volen posar la injecció eutanàsica als “gossos rabiosos catalanistes”.
4t) Hi ha una iniciativa que agradarà més o menys, serà millor o pitjor, però -pense- que ha resolt la cosa molt bé en el seu camp, amb molt de seny, sense renunciar al nom-dimoni “català”: http://www.internostrum.com que diu literalment: “Dóna prioritat a les formes valencianes” del “traductor castellà-català”.
5é) I la que millor defineix tot aquest embolic, la que ha dit Toni Cucarella en un post: “De bones intencions està l’infern empedrat”.
EM PREOCUPA MOLT AQUESTA SECESSIÓ QUE ESPANYA HA ACONSEGUIT, PERQUÈ VULL RECORDAR QUE, AQUÍ, L’ENEMIC ÉS ESPANYA. TOTA LA MALA LLET QUE SUPURA ESPANYA, ENS FALTA A NOSALTRES, ELS VALENCIANS. A VEURE QUAN N’APRENEM. SALUT I A TREBALLAR PEL PAÍS VALENCIÀ, PER LA LLENGUA CATALANA I PELS PAÏSOS CATALANS, ai perdó!: COMUNITAT VALENCIANA, VALENCIÀ I ESPANYA FEDERAL.
Potser no han fet amb mala fe (la majoria) però crec que tens raó de criticar-ho. És innecessària aquesta segregació de softcatalà, sent del Principat sempre he gaudit de veure molts programes amb traduccions que incloïen termes més aviat valencians o mallorquins, ho he vist com una riquesa, una bonica mostra d’un projecte comú, a què treu cap ara intentar empobrir i fragmentar aquesta comunitat que s’havia establert naturalment a la xarxa al marge d’institucions i divisions artificials? és per aconseguir algun ajut o vistiplau administratiu? docns és trist si després ens omplim la boca amb lloances a la llibertat i la puresa de la xarxa, quan caiem en les mateixes misèries, renúncies i baixeses de sempre….
De tota manera softvalencià i softcatalà són només una petita contribuació, el programari, i sobretot el programari lliure, en la nostra llengua, seguirà saltant-se les barreres autonòmiques i mentals imposades.