vergonya… i reacció?
Publicat el 31 d'agost de 2012 per mariadolors
Vergonya, un article de Savalls que cal llegir. No cal estar-hi d’acord 100%, però canalitza i enarbora la ràbia que sentim, i exemplifica la perillosa desconfiança en els polítics que s’està instal·lant cada cop més endins. Ell l’acaba dient “Espero que el dia 12 de setembre la vergonya es converteixi en acció política i ciutadana. Perquè Catalunya no es mereix el que va passar ahir, (per abans d’ahir) ni la vergonya que sentim” Però en acció política de qui? Com? Quan? Sé segur que som capaços de sortir al carrer i omplir-lo, la manifestació serà un èxit – ja ho vam fer el 10 de juliol de 2010, s’ha fet amb les consultes, amb les marxes de l’ANC – però de què ens serveix tanta potència manifestativa si després no la sabem convertir en acció política real? Qui, què, ens portarà al segünt pas endavant?
Ahir aquest sentiment de vergonya i impotència contrastava amb l’orgull – entès en el sentit positiu d’apreciació de la pròpia vàlua i la satisfacció amb el que es fa – de veure l’excel·lent diada castellera que es va viure a Vilafranca del Penedès. Som capaços d’enfilar castells increïbles, de fer coses tan grans com la Diada de Sant Fèlix d’ahir, on Catalunya va tornar a demostrar que pot superar els reptes més agosarats amb una equilibrada dosi de risc i seny, tradició i modernitat, cor i cap, força i precisió, fermesa i flexibilitat, solidesa i agilitat, pluralitat i cohesió, cooperació i diversificació, participació i lideratge… som capaços d’aplicar aquests valors que ens donen tant bons resultats a l’hora de construir uns castells humans únics al món, fer pinya tal com som per alçar-los ben amunt fins convertir-los en una ensenya, i fins ser reconeguts com a Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat. Però sembla que no sabem traslladar aquesta genial i massiva competència a la construcció de la llibertat i la cohesió del nostre país.
Vergonya, un article de Savalls que cal llegir. Però un cop llegit, mengem-nos la vergonya, digerim-la i metabolitzem-la per convertir-la en reacció de força i seny perdurable. Al carrer ja hi hem sortit molts cops, i ens cal alguna cosa més. Sortim al carrer, sí, i quedem-nos-hi. I no tornem a casa fins aconseguir-ho.
Publicat dins de aquí som i fem països catalans | Deixa un comentari