Mandat 1-O: Edificar la República Catalana Independent
2.044.038 VOTANTS, EL 90% A FAVOR DEL REFERÈNDUM D'AUTODETERMINACIÓ DE CATALUNYA ( 1r octubre 2017 ). Objectius: Completar la DUI, assegurar la Llengua, institucionalitzar la República i el territori.
VISCA !!! Neix l’ANC al País Valencià, al Sud del Sénia __ EA 2006
Presentació a València de l’Assemblea Nacional Catalana #ANCat
dimecres 13 de juny de 2012
Un grup de persones amb una ferma convicció nacional, des de diferents
pensaments polítics i compromeses en diverses lluites socials, cíviques i
culturals, tenim el convenciment que hem de treballar junts per garantir que
siga possible el nostre futur com a poble independent.
Les iniciatives de defensa dels nostres interessos com a poble s’articulen
amb distint grau segons el territori, amb més cohesió allà on la consciència
nacional és major. Però els diversos ritmes en la lluita pel redreçament
nacional no poden esdevindre una escletxa definitiva per al nostre futur com
a poble independent.
Així, hem vist els darrers anys com els referèndums per la independència,
que tanta esperança van alçar, es quedaven al nord del Sénia sense travessar
la falsa frontera que ens imposa l’estat espanyol. D’altra banda, han
sorgint moviments que tot i considerar teòricament els Països Catalans com
una única realitat, en la pràctica funcionen com a estructures més o menys
regionals. Actualment s’ha constituït l’ Assemblea Nacional Catalana. Es
tracta d’una organització cívica i no partidista que naix amb voluntat
inclusiva i transversal i té com a objectiu la mobilització i
autoorganització de la ciutadania per aconseguir una majoria social
favorable a la constitució d’un estat propi. Aquesta organització ha agafat
una volada extraordinària i s’està expandint per tots els racons de la
geografia de Catalunya.
Des del País Valencià mirem aquests moviments amb simpatia i complicitat.
Som conscients que les estructures socials estan en interacció amb la
realitat social preexistent però alhora són també resultat de decisions
col·lectives de les persones i els grups socials en què aquestes
s’organitzen i no ens volem resignar a continuar com a mers espectador(e)s
del que passa. Hem decidit donar-nos l’oportunitat de ser també actors del
nostre present i del nostre futur. Un futur en què ens imaginem amb el
Principat i les illes i no dins de l’actual estat Espanyol.
Per tot això, hem pres la decisió de convidar l’Assemblea Nacional Catalana
a fer la seua presentació a València el proper dia 20 a les 19h. al Centre
Octubre CCC.
Volem convidar-te a l’acte en què ens explicaran el trajecte que han
encetat, les dificultats i les actuacions futures per tal d’apropar-se a
l’objectiu que persegueixen. Podrem parlar també de com iniciar un projecte
semblant al nostre territori, i ens oferim a facilitar-te els detalls que
calga sobre aquesta iniciativa i ajudar-te a resoldre, en la mida de les
nostres possibilitats, els dubtes que pugues tindre.
Ben cordialment,
Guillem Agulló, Consol Barberà, Encarna Canet, Artur Escútia, Jesús Frare,
Paco Galiano, Raquel Gómez, Antoni Infante i Pepa Úbeda.
València 12 de juny 2012
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
al País Valencià i toque de peus a terra
no hi ha Assamblees Nacionals Catalanes vàlides al País Valencià
que no siguen fer volar coloms.
No és igual el coll que el muscle
per entropeçar sempre a la mateixa pedra.
I no és pot confondre
la Catalunya Nord esgarrada al Principat de Catalunya
amb el País Valencià
que des dels inicis sempre ha estat un país integre
amb independència
de que pertany a una mateixa
comunitat de països que el Principat de Catalunya.
No és pot viure sempre en l’ignorància principatina
voluntària o no
i l’importància sempre és en el detall
el seu respecte i des del respecte.
No és igual el coll que el muscle
com tampoc és pot confondre el Principat de Catalunya
amb el País Valencià,
o Catalunya
amb l’Estat espanyol
o Mart.
o ser ateu d’una ciència polièdrica?.
Això de Països Catalans o nació catalana sembla un invent nou-centista.
On una part, no pot ser mai el tot
ni subjugar-ho.
En tot cas som els països de l’antiga Corona de Aragó.
I per tant som Països Aragonesos.
I pel mateix ni català, ni valencià, ni balear.
De llengua aragonesa de la terra ferma lleidetana
des dels temps íberics-romans.
Una Aragó ocupada per Castella
com ara escomençen a ser-ho
fins i tot els antics comtats catalans.
Altres qüestions només són
de conveniència i interessos polítics
a l’actual Principat de Catalunya
o de inconveniècincia política a altres indrets.
On ja entrem en una qüestió d’interessos
i creences polítiques cojunturals
o de separació de poders dubtoses
sota sospita permanent
Com si s’és ateu o agnòstic i no es creu en Déu.
Encara que Déu puguera existir
estariem salvats igual sempre i quan
l’existència de Déu si que creguera amb nosaltres.