Ahir, Pere Meroño ho comentava a través de l?escrit
?oeEl diari ADN i el
català?: ?oede 24 pàgines, només una està escrita en català? i, encara
gràcies (sic!) que el Grupo
Planeta (Sr. Lara) va
fer cas a les crítiques que s?havien donat. Però això no és tot.
El tema lingüístic és important, però de seguida es nota i
pots reaccionar a temps. Ara bé, una altra cosa que fa més mal, d?una forma
lenta però constant, és la visió que es dóna a les notícies, és a dir, si les
dones des d?un punt de vista catalanocèntric o castellanocèntric.
I, avui es dóna d?una forma clara aquest cas: Només cal
fixar-se en els titulars que transcric a continuació:
* ?oeEspanya llega a los 44.395.300 de habitantes? (exemplar
en pdf). ADN edició Barcelona.
* ?oeJa som 7
milions. Catalunya arriba a set milions d?habitants?. El Punt.
* ?oeSom
7 milions?. El Periódico.
* ?oeYa
somos siete millones de catalanes. Catalunya llega por primera vez a los siete
millones de habitantes?. 20 Minutos edició Barcelona.
* ?oeCatalunya supera el llindar dels 7 milions? (exemplar en pdf).
Metro edició Catalunya.
I, podria seguir. Es pot comprovar que tant El Punt
com El Periódico, per una banda, així com el 20 Minutos i el Metro,
per l?altra, han tractat el tema amb visió catalana. Pel què fa al Diario
ADN, la notícia s?ha donat amb visió espanyola (tot i ser l?edició de
Barcelona), tenint com a punt de referència Madrid.
Per això són tant importants els mitjans de comunicació, i
per això no només és important que estiguin escrits en català, sino que a
més cal que estiguin pensats en català.
Salut i llibertat!
Marcús
Terrassa, 26 de juliol de 2006.
PS: Un cas relacionat amb
aquesta temàtica, aquí.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
És que aquest diari és de la mateixa empresa que te l’AVUI. Màrqueting de Can Lara per a arribar a tots els segments del públic o estratègia a llarg termini per a canviar els punts de referència informàtiva del diari escrit en català? (I fer que sigui escrit i no pensat en català)
L’intent d’espanyolització de la societat catalana fa temps que treballa des de tots els sectors. I la premsa n’és un més i molt important.
Entre els mitjans de comunicació catalans -premsa, ràdio i televisió- d’àmbit més o menys nacional només n’hi ha tres, al meu entendre, que tinguin majoritàriament un punt de vista catalanocèntric a l’hora d’informar. Són l’AVUI, EL PUNT i EL TEMPS.
Són els únics que diferencien correctament el que és nacional (català), estatal (espanyol) i internacional (la resta del món). A més, quan parlen del govern (sense especificar), es refereixen al català. I no a l’espanyol com fan la resta de mitjans de comunicació catalans (inclosos els de titularitat pública com TVC i Cat Ràdio). El mateix passa amb el terme president a seques (Maragall pels catalanocèntrics i Zapatero pels castellanocèntrics).
Com podem comprovar cada dia els qui seguim els mitjans de comunicació catalans, el punt de vista catalanocèntric és clarament minoritari i no sembla que això hagi de canviar en un futur més o menys proper. Aquest fet, al meu entendre, és un llast molt important per fer crèixer el sobiranisme a Catalunya i al conjunt dels Països Catalans.