AVUI, 25/04/2005: pàgina 40. Tota una pàgina dedicada al concert de Sant Jordi al Sant Jordi. Dedicar tota una pàgina comporta que es dóna importància a la notícia.
Uns quants grups catalans de música omplen el Palau Sant Jordi de música en català i per la cultura catalana. Però, què es dedica a explicar durant tota una pàgina el periodista de l’AVUI? La lògica seria que comentés com va anar el concert, musicalment parlant, o que va ser un èxit, a més a més perpetuat per la societat civil, etc… Doncs, no! Es dedica, des d’una perspectiva insultant, a discutir si hi havia 16.000 o 18.000 persones, per tal de poder demostrar que no estava ple a petar, que si el concert del 1991 estava més ple, que si el cartell no era l’adequat, etc… El tractament d’aquesta notícia és insultant? O, està feta amb mala llet? El què queda clar és que es tracta d’una notícia mal enfocada. Si arriba a tocar la Laura Pausini, hagués tingut uns 5.000 espectadors, i us ben asseguro que no s’hagués dedicat tota una pàgina a dir que el Palau estava mig buit, més aviat diria que estava mig ple.
Si un diari que es vol nacional i de qualitat tracta aquestes notícies tant importants per l’autoestima de la cultura catalana amb aquest insultant patetisme autoodiós, on anirem a parar?! Aquest tractament és més propi de diaris fets des de Catalunya però amb mentalitat espanyola, com El Periódico o La Vanguardia.
En fi, com sempre, ens equivoquem buscant l’enemic fora de casa, quan el tenim a casa i ben a prop!
Salut i llibertat!
Marc.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tens raó noi, l’article és indignant i fet amb molta mala llet. Tot i així sempre és bó fer una mica d’autocrítica de com es va organitzar el concert, i de si els grups eren els més idonis per omplir el Palau. Ara bé, entre la crítica i l’autoodi hi ha una gran diferència.
Isaac