MARCÚS
(@marcroca)
El vot identitari va per classes (i els progres cosmopolites estan forrats!)
Un estudi del CEO revela que els ciutadans de classe alta se senten més catalans, i els de classe baixa, més espanyols. La classe baixa i mitjana-baixa vota PSC, la mitjana i l’alta CIU i la mitjana-baixa, la mitjana i la mitjana-alta ERC.
Hi ha burgesia
espanyolista? ¿Existeix l’anomenat poble treballador català? Ben segur
que sí, però els ciutadans no ho perceben així. Just al contrari. A
parer del diagnòstic ciutadà, hi ha una clara correlació entre el
nivell de vida dels catalans i l’eix identitari: els ciutadans de
classe alta se senten més catalans i els de classe baixa se senten més
espanyols. Aquesta és la principal conclusió a la qual arriba l’últim
estudi del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), Percepció de nivell de vida i actituds davant de la política,
que es va presentar ahir a Barcelona, i així ho han establert els 1.827
enquestats que entre el 20 i el 29 de desembre van respondre al sondeig
encarregat pel govern català a l’empresa Demoscopia.
I com es determina la pertinença a una classe social? Doncs
l’enquesta ha establert la classificació a través de cinc variables:
treballadors actius i no actius, professió, nombre de persones en el
nucli familiar, nivell d’ingressos i nivell d’estudis.
la proximitat als partits: com més alta és la categoria econòmica, més
pròxims estan els entrevistats de CiU i ERC. Però hi ha matisos: la
classe baixa i mitjana-baixa vota PSC; la mitjana i l’alta CiU; la
mitjana-baixa, la mitjana i la mitjana-alta ERC. El PP inclou classe
baixa i classe alta i ICV i C’s coincideixen: mitjana i alta.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No entraré en l’estudi, però sí voldria comentar-te què en penso del que en dic progressia. Ho veig com malaltia social. Una mica greu perquè es menja moltes possibilitats de millores, que haurien de venir de gent que ha tingut accés a formació, cultura, espai vital, etc. I desagreujada per la manca de força i poder de les seves idees (cosmopilitistes, universalitistes, i alguns "istes" més).
Els veig com gent que viu a una bombolla de "dolçors" (dolçaines li dic a vegades) que vol negar molts aspectes de la realitat que vivim, a banda de creure’s, i voler fer creure, algunes coses inacceptables a parer meu.
En poso dos exemples:
1) Es creuen i volen fer creure que si hi ha problemes és que algú se’ls mira; si no els miréssim, no existirien (idealisme barroer).
2) Es creuen i volen fer creure que hi ha alguna mena de justícia infinita i eterna que dóna a cada persona el què li toca. Idees perverses sobre mereixements; acceptacions; ordres divins, etc.
En general diria que, a vegades per torpitud, o per arrossegades; però d’altres per una perversió trista de coneixements i sabers; alimenten idees i formes de pensar i observar que alhora es creuen que combaten. No és l’únic problema que veig, però sí el començament de molts.
Em resulta molt curiós com s’ho fan per determinar el nivell de vida de la gent, m’ho llegiré amb més deteniment.
Això sí, si fem servir el seu anacrònic llenguatge "Bandera Roja" en podem deduir que al PSC el que l’interessaria seria empobrir les classes mitja i mitja-alta per què esdevinguin classe mitja-baixa, i si és possible mirar d’importar una mica de classe mitja-baixa d’altres països. No és això el que està passant?