Em sembla interessant recuperar un apunt que vaig escriure el 20 de gener de 2006 -a propòsit de l’aprovació del Tractat de Lisboa-. Deia així:
Ja vaig predir el dia 1 de setembre de 2005 que l’Estatut s’aprovaria al Parlament del Principat, i ara torno a tenir la gosadia de fer aquesta predicció -tampoc és que sigui molt complicat, eh!-.
Aquestes són les notícies:
Un article del Marçal Sintes titulat "ERC sortirà al carrer".
I, una notícia que firma Laia Forès titulada "Estrasburg diu que la UE no s’ampliarà sense Constitució".
Respecte a la Constitució europea, també vaig fer un escrit -uns dies després del NO francès- titulat "I després del NO vindrà el SI?", on afirmava que per arribar al vot afirmatiu només calia deixar passar una mica de temps. Doncs bé, no n’ha passat massa i ja ens estan preparant el terreny.
Ara ja només cal esperar les excuses amb les quals ens bombardejaran -polítics i mass media-, dia si dia també, per què tinguem clares les dues aprovacions.
Ara bé, res tornarà a ser igual. Aconseguiran portar a terme els seus objectius, però aquestes manipulacions a tant llarg termini deixen un rastre que un dia o altre es deixarà sentir. Tant en un cas com en l’altre, hi ha hagut molt debat, i de tot plegat alguna cosa en queda.
No sé, potser sóc optimista de mena, però estem vivint uns temps de molt debat de grans dimensions, de canvi generacional -de mandataris i electors-, de canvis en els mitjans de comunicació -diaris digitals, blocs,…-, de guerres declarades sense pensar massa amb les seves conseqüències, de terrorisme virtual i global, de retallada constant i exagerada de les llibertats, etc…
Estem anant enrera per a poder anar endavant.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sobre el pensament : "Estem anant enrere per a poder anar endavant", jo ja ho he esferificat(Esferificació sobre l’augment de l’atur i l’esència del ciberdietarisme) no fa gaire amb l’escusa d’explicar les causes de l’atur centrant-me en els institucionalistes he reflexionat sobre el que sobre a qui li interessa el concepte políticament incorrecte, que és als partidaris dels estancament estructural, el que no volen democràcia 2.0 , la participativa ,només volen la seva estabilitat però els hi és igual si aquesta suposa una fractura social, perquè la societat encara es conformista .Per tan si aquesta fractura social ens fa ser inconformistes-realistes i tendim cap tendir cap a la societat sostenible(2.0), transparent i critica , per exemple amb la Web 2.0 , llavors si que farem passos endavant perquè , exigirem que l’equilibri del factor humà que suposa que l’estabilitat de la societat no sobreposi l’estabilitat de l’estancament estructural. Alhora explico la tergiversió del concepte de radicalitat i faig meta-reflexions del ciberdietarisme .
Vitalitat , salut i força al canut