Personalment, crec que seria nefast per Catalunya que
CIU anés més a la baixa, espero que hagi tocat sostre i que vagi consolidant de
nou el seu espai, això és, el centre dreta nacional. Ara bé, de desitjos no es
viu, o no només de desitjos es viu. ERC, al meu parer, encara està massa
capficada en què ha d’atreure votants de CIU, ja que és la via fàcil i ràpida,
però això té un límit, i crec que en els 650.000 vots de les darreres eleccions
espanyoles ja el va tocar. Ara ERC ja està al centre de la política catalana i
espanyola, ara toca deixar les tàctiques de creixement ràpides i desgastadores,
i entaular una tàctica del dia a dia, del treball ben fet i amb resultats a mig
termini. De no ser així es carregarà a CIU i no aconseguirà créixer gaire més.
Ara és el moment de treballar per sota, amb intel·ligència, recordant, dia si dia
també, que Maragall va perdre les eleccions catalanes i que era un polític
acabat, que si és president de Catalunya ho és per una estratègia a mig termini
d’ERC. Però tot això amb intel·ligència i menjant-se l’espai electoral de
l’esquerra. A ERC li fa falta tenir capacitat de mobilització dels masmedia.
Tota aquesta feina per sota, cal fer-la mitjançant terceres parts, no
directament pels seus polítics, és a dir, cal mobilitzar d’alguna forma els
mitjans perque treguin els draps bruts del PSC, que n’hi ha i molts (mireu els
ajuntaments de les grans ciutats metropolitanes). IC-V està quedant, i
merescudament, com el partit de referència de les "mans netes", com a partit
que treballa sense fer soroll i que ho fa bé. Crec que ERC ha de recuperar el
paper central de les "mans netes, i la paraula lliure", però no només de
paraula, com fins ara, sino amb fets. Crec que ERC ha d’aconseguir l’espai de
l’esquerra del país entrant amb tota la força possible a les grans ciutats de
l’àrea metropolitana, actualment del PSC. ERC ha de deixar l’espai del centre
dreta a CIU, ignorar al PPC (ha de quedar com un partit residual), liderar les
polítiques ecologistes, pacifistes i socials per neutralitzar IC-V (no és un
punt gaire important fer ombra a IC-V) i, per últim, i ja sé que és el més
complicat, menjar-se espai al PSC. Aquest punt és el que més s’ha de treballar,
però només hi ha una forma de treballar-lo, amb intel·ligència, sense que es
noti, i sobretot amb fets empíricament demostrables, que la gent pugui captar que
es fa feina, com es fa i qui la fa.
Ara bé, tot això entra en el camp dels desitjos, si
entrem a valorar la realitat que ens envolta, podem veure el següent:
CIU està una mica descolocada, però en poc temps es
recuperarà (no perdrà més vots, en tot cas córrer el perill que el seu
electorat es desmobilitzi i passi a l’abstenció). [Ull amb la notícia que
publicava el setmanari El Triangle aquesta setmana; UDC està perdent militants
cap al PPC i ERC].
PSC ha quedat tocat amb les últimes crisis. Pot pujar
i baixar, però no massa ni per dalt ni per baix. Té una militància força
elevada i molt fidel. Dependrà de varis factors el seu futur a la Generalitat.
Tot i això, dubto molt que aconsegueixi la majoria absoluta (ni amb IC-V) a les
pròximes eleccions. La clau està en què perdin l’alcaldia de Barcelona i, això
és possible.
ERC pot mantenir un nivell mitjà d’electors i de
poder, ja que si ho fa poc bé o simplement malament, pot perdre electorat de
base, però en pot guanyar, també, dels que s’apunten al vagó del poder, que
també n’hi ha, i més dels que ens pensem. Important el tema de les balances
fiscals, si ho aconsegueix serà un èxit. La reforma de l’estatut és secundari.
[Em fa molta por com estan portant la redacció de la nova Llei electoral per
Catalunya. Espero que la seva ignorància no sigui més gran del que en alguns
moments pot semblar]. [ERC, fa temps, era l’única que defensava el concert
econòmic, la publicitat de les balances fiscals, la reforma de l’estatut, el
retorn dels papers de Salamanca, etc… i, ara són els temes estrella de la
política catalana. Potser que s’ho facin valer, no?!]
PPC. Té un líder molt intel·ligent, tot i que
demagog, però la seva capacitat oratòria deixa en segon terme les mitges
veritats en què es basa per defensar els seus objectius. [Només cal sentir a
gent que no són del seu entorn quan comenten "el Piqué va ser el millor, tot i
que no m’agrada, va ser el millor en el debat d’ahir"].
IC-V fa bé el seu paper, pot créixer una mica, però
mai serà un partit gran com ho va ser el PSUC en el seu temps. És un bon partit
pont per les esquerres. És bo que ho faci bé, és bo que creixi, això frenaria
al PSC, però alhora no deixa de ser un vot en blanc pel PSC.
El Tripartit: Hi estic d’acord però, alhora, em fa
una por tremenda el poder que està adquirint el PSC. El mal intel·ligent
(PSC-PSOE) és molt més perillós que el mal barroer (PP).
L’Estatut: Crec que és una pantomima. Si no s’aprova,
perque no s’aprova i, si s’aprova pel què s’aprovarà o, pitjor encara, per tota
la parafernàlia de justificacions perverses que ens llançaran a la cara perque
ens creguem que és una bona llei.
El finançament: Aquí tinc esperances a mitges. Crec
que s’avançarà per bé, però que es tornarà a fer el "café parar todos". En tot
cas, quedarà una cosa a mitges. A mi només em val el concert econòmic.
L’oasi català: Encara en tenim per temps. Ens en
podrem desfer algun dia? Serà pitjor el remei que la malaltia? Que desaparegui
la sociovergència, JA!!
Pujol: La seva opinió és important. No tant pel què
diu, que també, sino per animar al seu electorat a no caure en el desànim.
Espai català de comunicació: Hi ha molta feina per
fer. És fonamental tenir-ho en compte. Cal invertir-hi euros en grans
quantitats. En el mitjans d’internet anem prou bé, en premsa escrita cal
millorar molt, en televisió pot acabar malament la cosa i, en ràdio anem bé.
[Em preocupa l’Avui a mig termini].
NOTA 1: Pot semblar, per tot el què he dit, que sóc
militant o simpatitzant d’ERC. Res més lluny de la realitat. No en sóc. Això ho
demostra que al llarg de la meva vida he votat a tres partits diferents en les
diferents eleccions que he viscut fins el moment. M’importen ben poc els
partits polítics, els seus noms, els seus líders. Només m’interessa recuperar
la dignitat d’aquest país i de la seva gent. I, sóc optimista. Però, crec que
les bones notícies arribaran en un termini d’uns vuit o deu anys, abans no.
NOTA 2: Per cert, puc estar molt equivocat en tot el
què he dit, o en part, m’agradaria molt que qui pugui rectificar-me ho faci.
Tot sigui per aprendre.
Salut i llibertat!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Dius: [ERC, fa temps, era l’única que defensava el concert econòmic, la publicitat de les balances fiscals, la reforma de l’estatut, el retorn dels papers de Salamanca, etc… i, ara són els temes estrella de la política catalana. Potser que s’ho facin valer, no?!].No hi estic d’acord en res, ni que tinguéssim en compte "el fa temps" indeterminat (mira’t les declaracions i els programes dels diferents partits) però concretament, pel que fa als "papers" de Salamanca, ERC no ha estat l’únic partit, ni de bon tros. A punt vàrem estar que s’hi afegís també el PPC i magrat que el PSC s’hi presentà a darrera hora, tots els partits parlamentaris (llevat del PPC) ho han inclòs als seus programes electorals i, no cal dir-ho, també molts partits i organitzacions que no van a les eleccions.
Sí que és cert que ERC, i més concretament en JL Carod, ha volgut fer creure que ells són els "únics", manipulant de forma barroera i indigna a la Comissió de la Dignitat.Justament la meva denúncia al seu moment d’aquesta vergonyant actitud de la Direcció d’ERC –en connivència molt estreta amb el PSC-PSOE– ha estat la causa que se m’hagi fet fora del Secretariat de la C de la D des del passat mes d’octubre, havent-me estat quasi tres anys de la meva vida del tot dedicat a la dita organització, de la qual en vaig ser cofundador i portantveu.El resultat d’aquest "liderar les polítiques ecologistes, pacifistes i socials" d’ERC, pel que fa al retorn de la documentació espoliada als seus legítims propietaris (i pel que fa a la resta de temes prioritaris també) ha estat un "zero patatero".