Pols d'estels

L’eclipsi del divendres 20 de març ha aixecat molta expectació. Un espectacle de la natura com aquest no es produeix cada dia i cal aprofitar-lo per aprendre’n: de l’eclipsi, de la física dels moviments dels cossos celestes, de la precisió dels càlculs humans; i també cal admirar la bellesa intrínseca del fenomen, en què la bella i enfosquida Selene cobrirà parcialment el brillant Hèlios.

Però compte, tota activitat humana té riscs. I aquesta en té. El Sol és l’únic objecte celeste al qual cal treure llum per observar-lo amb seguretat. L’observació directa del Sol a ull nu, o pitjor encara amb un telescopi sense filtre solar, pot comportar des de l’enlluernament momentani fins a la crema de la retina i la pèrdua de la visió. Amb el Sol no s’hi juga. Oblideu, per tant, treure el telescopi que us van regalar quan féreu la comunió, l’encareu al Sol i poseu l’ull darrere. Perdreu l’ull en un segon. I el mateix podem dir per al cas dels prismàtics.  Avisats esteu….

I com puc veure l’eclipsi, doncs? Tan difícil és?

Prohibida la visió directa del Sol amb telescopi sense filtre, hi ha multitud de mètodes barats, senzills i insospitats per observar l’eclipsi i no perdre la vista en l’intent. I els mètodes van des de la projecció de la imatge, espills/miralls, cambra fosca, filtres de soldador, fulles dels arbres, etc… Aniré desgranant els mètodes en aquest apunt.

Observació amb telescopi

Com he dit no s’ha d’observar a ull directe amb un telescopi o uns prismàtics. De vegades, sobretot en telescopis de fa uns quants anys, s’adjuntava un petit filtre d’observació solar per situar darrere de l’ocular. No l’utilitzeu. Normalment són de baixa qualitat i poden trencar-se. No us jugueu l’ull. Normalment els astrònoms aficionats i professionals tenen filtres adequats per a observar el Sol. Ell ja saben que han de fer.

Una vegada avisat i suficientment advertit, puc utilitzar el meu telescopi o prismàtics d’alguna manera per observar l’eclipsi?  Sí, utilitzant-lo per a projectar la imatge del Sol sobre una pantalla. No poseu l’ull darrere però així i tot cal ser curosos. No passeu el braç pel mig del feix de llum i aparteu el telescopi o prismàtics del Sol de tant en tant per refrescar-lo.

Podreu anar veient fàcilment les diverses fases de l’eclipsi i fer-hi fotografies.

Finalment, si coneixeu algun lloc on els aficionats o professionals plantaran els seus telescopis, no dubteu en anar-hi. El seu equipament és molt millor i podreu preguntar tots els vostres dubtes. Estaran encantats de respondre-vos.

Observació a ull nu

La majoria de la gent no disposa d’un telescopi  a ma. Això no vol dir que no puga gaudir de l’espectacle celeste. Però, primera consideració, el Sol a ull nu es veu molt petit. Exactament com la Lluna plena. Per això la Lluna és capaç de tapar el Sol. Però encara que es veja petit al cel, les diferents fases de l’eclipsi es poden veure fàcilment.

La primera opció són les ulleres d’eclipsi. Les ulleres han de tindre la certificació CE i són capaces de reduir la intensitat de la llum solar un 99.999%. Es venen en tendes de venta de productes astronòmics i, potser, en algunes tendes grans d’òptica. No són ulleres de sol normals, són ulleres d’eclipsi, preparades per filtrar molt la llum solar. Algunes d’aquestes ulleres caduquen als pocs mesos (les orgàniques), d’altres (les metàl·liques) duren molt més. Costen entre 1 i 3 euros, aproximadament.

Si no teniu una tenda d’astronomia a prop, si que podeu trobar alguna ferreteria industrial. Allí podeu demanar cristalls de soldador del número 14 si és possible. No són com les ulleres d’eclipsi però permetran veure el Sol sense dificultat. I tampoc són molt cars. Els ferrers els utilitzen per soldar i protegir-se els ulls. Aprenguem d’ells.

I ara els mètodes més imaginatius i sorprenents.

Un petit mirall encarat al Sol ens donarà un reflex sobre una pantalla, però si tapem tot el mirall amb un paper o cartolina amb un petit forat al mig, d’uns 5 mm de diàmetre, veure’m com el nostre dispositiu ens projecta la imatge d’un Sol circular sobre una pantalla! No cal que el foradet del paper siga circular, pot ser triangular, com surta, no importa. El forat fa el paper d’una lent que difracta la llum per formar una imatge. Evidentment la imatge del Sol serà petita i no massa brillant però si ho projecteu cap a una zona fosca vos servirà per observar l’eclipsi.

Una cosa semblant es pot fer amb una cartolina amb un petit forat al mig. Encarat al Sol ens projectarà una petita imatge del Sol sobre una pantalla. És el principi de la cambra fosca.

En el mateix apartat podríem situar el tub estenopeic que es construeix amb un tub de cartó d’un metre, més o menys, dels que s’utilitzen per guardar pòsters, al qual es posa un full de paper d’alumini tapant un extrem al que s’hi fa un forat amb una agulla. Encarat al Sol ens donarà també una imatge del Sol per l’altre extrem sobre una pantalla. Aquest mètode està àmpliament explicat al número 56 de Huygens, la revista de l’Agrupació Astronòmica de la Safor, dedicat a l’observació de l’eclipsi anular del 2005.

Però, fins i tot, no cal construir cap instrument especial per observar l’eclipsi de Sol de manera segura. La natura ens ofereix una manera ben senzilla d’observar el Sol i ningú s’hi ha fixat mai. Quan passegem sota un arbre amb moltes fulles, podem veure com a terra, sota l’arbre, s’hi formen tot de taques de llum circulars o quasi sempre el·líptiques. Aquestes llums a terra són realment imatges del Sol formades a través dels petits forats que deixen les fulles entre elles. El principi de formació de les imatges del Sol és similar als dels aparells descrits anteriorment.

I que passa quan la Lluna tapa el Sol i es produeix un eclipsi total, anular o total de Sol? Doncs que els arbres ja no formaran imatges del Sol circulars o el·líptiques sinó que reproduiran fidelment la progressió de l’eclipsi. És a dir, tindrem l’eclipsi representat a terra i això sense fer res. Això si que és una ajuda de la natura. Jo vaig fer imatges molt espectaculars d’aquest fenomen tan desconegut en l’eclipsi anular de l’any 2005. Tot una paret de sols eclipsats…(veieu imatge inicial de l’apunt).

Per acabar aquest apunt la nota curiosa i instructiva. Es pot utilitzar una paleta de cuina amb forats per obtindre, per projecció, múltiples imatges del Sol eclipsat, com es pot veure en la imatge adjunta.  La llum del Sol es difracta per cada forat, actuant cadascun d’aquestes petites obertures com a petites lents. La gent, meravellada, es fa fotos amb la paleta i les imatges solars.

I com a advertència final. Oblideu CD, DVD, plaques de raigs X, negatius fotogràfics, cristalls fumats, etc… per veure l’eclipsi. La densitat d’enfosquiment d’aquestes andròmines no és homogènia i, encara que visualment potser ens permeta veure el Sol, ningú ens assegura que es filtre tot l’ultraviolat i l’infraroig de la llum solar que estarà incidint en la retina. Rebutgeu aquests sistemes.

Si voleu tindre més informació sobre com mirar de manera segura l’eclipsi visiteu la web de l’OAN, Observatorio Astronómico Nacional, que ha fet una pàgina especial per a l’eclipsi del 20 de març (apartat Precauciones). També podeu llegir l’article que Amparo Lozano escriví per a la revista Huygens l’any 2005. Però la pàgina original de la protecció ocular durant els eclipsis va ser escrita per B. Ralph Chou, optometrista, que en aquest enllaç podreu llegir en castellà.

Que tinguem uns cels clars i rasos. I que els núvols no ens facen la guitza.

Imatges: Totes les imatges sense referència explicita són d’Enric Marco, llevat de la de les ulleres d’eclipsi que és de Wikipedia Commons. Les altres imatges són de l’OAN, Observatorio Astronómico Nacional, que ha fet una pàgina especial per a l’eclipsi del 20 de març.