La Puta i la Ramoneta

Des de l'altra banda de la muntanya

29 d'octubre de 2006
0 comentaris

Fins on hem arribat? Jo ja ho tinc clar!

Benvolgut Quim,

El divendres vaig sentir l’entrevista que va fer el sr. Basses al candidat Artur Mas a Catalunya Radio, i vaig quedar esfereït de les animalades que va arribar a dir. Com pot ser que un senyor que aspira a ser president de tots els Catalans no accepti les regles del joc democràtiques que la nostra societat ha establert? Com pot dir el sr. Mas que un govern sense CiU no és pot considerar legítim? A que juga CiU, si el seu cap afirma sense cap mena de pudor que si ells no manen es produirà una crisi social i política al nostre país sense precedents? No m’ho invento, ja sé que sona a ciència ficció, però és tal i com ho explico. Tothom pot escoltar-ho, és tan fàcil com entrar a la web de Catalunya Radio www.catradio.cat i a la zona de, radio a la carta, buscar l’entrevista del sr. Mas.I a això en diuen Estimar Catalunya, Governar bé? Però com es pot governar bé un país sense acceptar el joc de la resta de ciutadans que no pensen com tu? Però com es pot Estimar el país i la seva gent creien-te un espècimen superior a la resta?

Hi ha una gran diferència entre tenir autoestima, sentir-se capacitat per exercir un rol, tenir confiança en el teu projecte, i entre considerar-se el Messies, l’únic vàlid per lliberar el nostre país del mal del tripartit i conduir-lo a la terra promesa. Fins avui estava convençut que la perfecció no existia, que els éssers humans érem defectuosos per naturalesa, però ara resulta que estava equivocat, la perfecció existeix i està entre nosaltres, les forces divines amb l’Esperit Sant al capdavant han beneït un ésser entre els altres per convertir-lo en el salvador.

El sr. Mas se n’està anant de l’olla, està llençant per la borda la bona imatge que podien tenir d’ell molts ciutadans de Catalunya, inclosos molts que fins al moment no eren votants seus, però que podria haver convençut durant la seva particular croada.

Cada dia estic més acollonit perquè aquest país nostre, tant petit que quan el sol se’n va a dormir no està mai prou segur d’haver-lo vist, ha d’escollir el dia 1 entre fer president el sr. Montilla, un carceller que el senyor ZP ha enviat a Catalunya per portar-nos al garrot, o el sr. Mas, l’elegit per gràcia de Déu com si es tractés del Caudillo.

Quim, cada dia tinc més clar el meu vot. Soc Catalanista, aspiro a un futur més lliure pel meu país, més digne, més just, més humà, però a més de tot això aspiro a que algun dia els catalans ens sentim orgullosos de ser com som, de la nostra gent, de la nostra classe política. Jo votaré ERC, i espero que molta altra gent pensi com jo, perquè només amb una força decisiva d’Esquerra podrem apropar-nos una mica més als nostres somnis de llibertat, entre caudillos i carcellers.

Canto i sempre em sabré malalt d’amor pel meu país.

Salut i esperança,

Ramon Aytés (La Ramoneta)

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!