Disculpeu-me si us recordo que ara és el moment d?aplicar
allò tant gastat de saber mirar l?ampolla mig plena en comptes de mig buida.
Encara ens queden uns bons dies de vacances! Em direu que quan la disjuntiva és
la meitat buida o la meitat plena, decantar-se per la visió optimista és fàcil.
Però ara la disjuntiva es planteja entre les escorrialles i tota la resta, i és
clar, alegrar-se pel cul d?ampolla no aixeca gaire l?ànim.
Diguem?ho, doncs, d?una altra manera. És el
moment de la traca final! Em direu que a hores d?ara us heu passat de
pressupost i esgotat les idees, per poder fer una traca. Tot el que havíeu previst d?interessant ja està fet. En tot cas només queden les ?obligacions?: feines
domèstiques inacabades o llibres per rematar. De tota manera, no valen excuses! És el
moment de la traca final. No podem
acabar les vacances com qui va empès per la fatalitat cap a l’estrès i la rutina laboral. Espremem les idees i la butxaca per trobar una
manera brillant de finalitzar les vacances. Ens han de deixar un bon regust. Els finals amb alegria i elegància són el millor auguri per començar el període
laboral amb aquell coratge que porta a la satisfacció personal.
Què sé jo, un sopar al restaurant, una petita sortida pels voltants per descobrir-hi art o paisatge, una trobada amb amics que us feia fatiga. Alguna cosa nova, no prevista fins ara, el que sigui per sortir de
la fatalitat. Les vacances no poden acabar rutinàriament.
També hi haurà qui preferirà deixar-ho per al primer final de setmana de feina. És una bona
alternativa per mantenir l?ànim aixecat i viu. Bé, només cal proposar-s?ho i el
final de vacances serà una brillant traca final!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!