BioSofia

Exactament no ho sé, Sara. Els teus pares no me n’han dit res. Però, en general, quan les persones grans es volen separar és perquè no s’estimen prou per seguir vivint juntes. Un dia es van trobar i es van estimar molt i molt. Tant que van tenir ganes de tenir un fill. Aquesta ets tu, Sara. No saps com van estar-ne de contents! És un dels moments més emocionants de la vida de les persones. I de ben segur que encara els omples d’alegria. Una alegria que els durarà tota la vida! Tenir un fill és guardar-lo en el cor per sempre.

Així doncs, com a pares són feliços perquè et tenen a tu i a la teva germaneta. Però com a persones que s’estimen ja no ho són de feliços. Són coses que passen. Als fills els guardem sempre en el cor, a la persona que s’estima, això canvia. I quan passa, aleshores ve la separació.

Dius que no t’agrada que se separin. Ho entenc i després t’ho explico. També dius que no és gens bo per a tu. Aquí no hi estic d’acord. I encara que ho hagis sentir dir a l’àvia o a la tieta, no és exacte. Una separació no és dolenta per als fills. La seva vida canvia i serà diferent. Només això. Ara en comptes d’una habitació en tenen dues perquè cada pare té la seva pròpia casa.

I la vida és molt més divertida perquè els pares ja no estan enfadats com abans. És més, pot arribar un dia que trobin una altra persona a qui estimar i encara estaran més feliços!

No et dic pas que els primers dies no trobis a faltar el pare que se n’ha anat a viure fora. Perquè quan estimem algú, ens agrada tenir-lo a prop. És com quan surts de colònies, que els primers dies esperes amb ànsia la trucada dels pares. Ara igual, però de seguida que el trobis a faltar, agafes el telèfon o te’n vas al Messenger. Així de senzill fins que t’hi acostumis. Quan t’hagis fet a la nova casa i a traginar d’una a l’altra, et passaran tots els neguits. No sé si alguna vegada el teu pare ha hagut d’absentar-se uns quants dies per qüestions de feina. Segur que, quan va arribar al lloc, et va trucar de seguida. Tu devies tenir ganes de sentir la seva veu també. Però al cap d’una setmana, si no trucava cada dia, ja no et sabia greu. Ja t’havies acostumat a tenir-lo lluny i estaves segur que et seguia estimant. Ara et passarà al mateix. Però ja ho saps, tant bon punt notis les ganes de sentir-lo, el truques.

No et preocupis, doncs, Sara. Separats o junts els teus pares, tots dos, sempre estaran al teu costat per ajudar-te a fer-te gran.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!