BioSofia

Ahir va tornar a parlar la intelligentzia socialista.. El tema de la
tercera hora de castellà a primària conté tots els elements perquè surti a la palestra. Un dels seus principals exponents és en
Joan Barril En la seva columna a elPeriódico va deixar una excel.lent mostra del
manual d’estil dels unionistes d’esquerra.

El seu objectiu: neutralitzar el més mínim argument d’enfrontament amb
Espanya que puguem esgrimir. Assegurar-se, en conseqüència, que es desactiva la
reacció catalana. Els arguments matussers els deixen per als populars, la
intelligentzia es dedica a la feina més elaborada: fabricar bones fal.làcies. Contra
els fets incontestables com la voluntat de privilegiar el castellà amb una hora
suplementària només valen fal.làcies. S’hi havia de posar, evidentment, la intelligentzia del partit.

Estem en ple embolic de la tercera hora de castellà. Un exercici de
prepotència supina per part del PSOE que competia a treure bilis espanyolista
(“A por ellos, ¡olé!”) amb el PP abans de les anteriors eleccions. Com que
l’espanyolisme emana violència per tots els porus, aquí no s’encomanen a ningú
i trepitgen competències i la suposada amistat amb el seus companys del PSC. “Si
hem de fer prevaler la superioritat de la llengua espanyola ho farem a partir
de la superioritat jeràrquica del PSOE sobre el PSC”, pensen. Cap contemplació.

Evidentment, aquí comencen els problemes per al partit unionista català. Com
salvaran la seva repetida catalanitat? Com es pot servir a dos senyors quan un
no para d’escurar-li les butxaques, les infraestructures i l’ànima a l’altre?
No us preocupeu: seguiran el seu manual d’ús, que tant bons resultats els ha
donat en altres ocasions. Què diu aquest manual?

El manual té dues parts. Una dedicada al tractament de la mesura
espanyola i l’altra dedicada al tractament dels catalanets que s’atreveixen a
oposar-s’hi.

El tractament a aplicar a les mesures anticatalanes com la que comentem
és el reciclatge.  S’hi apliquen tres tècniques.

Primer. Minimitzar les
conseqüències negatives per al país. Si és possible es procedeix a un segon
reciclatge en virtut del qual es pot arribar fins a presentar-les com a saludables per a nosaltres. El sr.
Barril arriba a fer-se creus que siguem tan ridículs de no admetre una hora
d’aprenentatge més que ens farà més savis! Això és posar-hii galtes, no creieu?
Paparra i tot!

Segon. Reduir els mals de
la mesura a pura fantasia. Alguns catalans tenen la ment desviada i veuen atacs
espanyols on sigui. Pures exageracions, vaja! Victimisme!

Tercer. Tergiversar totalment
la mesura. En l’article en qüestió en cap moment es comparen les hores de
castellà amb la de la llengua del país, en cap moment s’al·ludeix a la superioritat
que pren el castellà sobre el català. Aquí està el quid del tema. Barril obvia tota comparació que posi de manifest la
subordinació en què quedarà el català. Ell només esmenta l’augment d’una
hora de castellà. A consciència ignora
el valor simbòlic que li ha donat Madrid. A consciència Barril ens enganya.

Segona part. Quin tractament donen als catalans que ens atrevim a no
aplicar la mesura? Ens correspon, al seu parer, el d’ignorants i d’immadurs. Gent
amb poques llums i uns exaltats com a simples adolescents. Se’ns inhabilita en
la part intel.lectual i en la comportamental. Així s’asseguren neutralitzar la
reacció. Al menys s’ho volen creure. Perquè ja som molt més del que “ells volen
i diuen”.

Veiem l’article. D’entrada, a la primera frase ja desqualifica la
reacció catalana titllant-la de “nècia”. Segueix l’artilleria gruixuda: segons Barril
“delirem” quan atorguem a la mesura unes virtualitats que no ell no sap
veure-hi. Acte seguit ens atribueix una
sèrie afirmacions exagerades per poder ridiculitzar-les. Ridícules les nostres
afirmacions i ridícules les “línies rojes” polítiques que s’oposin a la tercera
hora de castellà.

Una constant del discurs neutralitzador socialista és
ridiculitzar el contrari.

Així, indirectament, ells s’apoderen de la càtedra i
es permeten la petulància de donar lliçons. Com serem, diu, que no sabem
apreciar una mesura que s’ha convertit en un avantatge per a nosaltres, una
mesura del govern que ens farà més “rics”. Sort en tenim, els catalans, del
gran germà socialista que amb seny i saviesa ens condueix.

No és d’estranyar,
per tant, que en el súmmum del paternalisme s’atreveixi a aconsellar-nos: “No caigueu
en provocacions.”  I que no fem un cop més el ridícul  de “dignar-nos renunciar al saber, encara
que sigui saber més bé la llengua del veí.” Com si les hores lectives es
poguessin estirar com el xiclet! Com si afegir una hora més no fos en detriment
d’una altra! Potser sí que ens creu rucs!

En la seva supèrbia intel.lectual ni es preocupa que les fal.làcies
guardin la mínima coherència. Perquè això de l’enriquiment de disposar d’una
hora més ho diu després de passar-se mig article explicant que la importància d’una
hora més és mínima i que, per tant, la nostra reacció no té fonament. Sr.
Barril, aclareixi’s, és important perquè ens enriqueix o no és important perquè
no repercuteix en l’aprenentatge de l’idioma? Ell mateix es posa com a exemple
de persona que domina el català sense haver tingut cap classe en la nostra
llengua. Si tant poca importància té, per què no els ho diu als seus amics de
Madrid? Per què no els diu que ja estàvem bé com estàvem i que no calia que ens
vinguessin a tocar els nassos? Ah, és que sempre hem de callar i atorgar els
mateixos? Sigui coherent, sr. Barril: si
vostè va aprendre el català sense ni una hora d’escola en aquesta llengua, no
cal ni que ens obliguin a una sola hora de castellà per què al capdavall també
l’acabarem escrivint. Com vostè amb el català, no li sembla?

Els socialistes catalans són la “voz de su amo”. S’han investit de la
sagrada missió de neutralitzar qualsevol enfrontament amb Espanya o la cultura
castellana. Aleshores, els cal evitar com sigui que els atacs espanyols es
converteixin en munició en mans dels independentistes. Tergiversaran la mesura
per fer-la anodina, en voldran minimitzar les conseqüències… com sigui. Ells
tenen visió d’estat, Estat espanyol, aspiren a ocupar-hi càrrecs. Ells són els
assenyats en qui els grans empresaris poden confiar. I això no els ho pot
esgarrar cap decisió improcedent del govern central. És l’objectiu de la
intelligència socialista.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!