BioSofia

Els “jubis” són els jubilats joves. Han arribat a la jubilació per
accident, abans del que estava fixat. Uns per força, els capricis globals
manen!, i altres voluntàriament. Tots van escampant la mitja calba de cabells
blancs per la ciutat. Una pinzellada nova s’afegeix als colors habituals de carrers
i places. De fa ben poc.

Què fan aquestes persones d’aire vital, ulls vius, amb un toc
orgullosament valent i de gambada precisa? Ni se’ls veu apressats per una
obligació laboral ni amb la cara consirosa i aclaparada pels anys.

Tanmateix
els seus ulls delaten algun propòsit que els empeny. Un propòsit que no deu ser
onerós, la seva cara es veu relaxada; un propòsit que no deu ser, doncs, laboral. Van
empesos per una tasca personal, lliures.
Jubilats d’obligacions imposades, però actius per les obligacions personals i
per a la pròpia satisfacció.

Aquests jubilats joves són els “jubis”. Amb els seixanta ben portats.
Un nou espècimen.

Un toc nou en els nostres carrers. Els jubilats de tota la vida solen anar
agrupats. Els “jubis” tenen cada un d’ells el seu propi afany. Res d’arrossegar
el pas, el seu caminar és decidit, Són jubilats joves. Tampoc són invasió: el
seu hàbitat és a casa seva on s’han agençat una feina a l’ordinador, al jardí, al garatge… Això al
matí. Al vespre omplen sales de conferències, d’exposicions, tallers diversos, gimnasos
i piscines.

Ja formen una classe social emergent com en el seu dia ho van ser els
joves. Aviat es faran sentir. Serà quan els bancs i les empreses reconeguin la
nova presa. Per a ells sorgirà una oferta pròpia en vestimenta, oci, revistes i
en preus especials. Cobren prou per a ser cobejats per als negociants de mena.
Llavors sí, definitivament seran els “jubis”.

I jo en sóc un de "jubi"!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!