BioSofia

Intenta obrir-te al present. Viu la novetat de cada moment. Dóna plena consciència al que t’aporten els sentits. Para atenció a les formes i colors que entren per la vista, escolta els sorolls i transforma’ls en sons. Fixa el cor en els detalls que abelliran la feina a punt d’acabar, aprecia l’aroma que perfuma l’estança… Inclús quan la vida pinta malament, pots convertir-la en un rosari de moments nous. Enfonsa’t en el mar de totes les sensacions. Allarga el present.

En el present s’amaga el plaer. Per què, doncs, el deixem escapar tan fàcilment? La nostra tendència natural és projectar-nos cap al futur. Però també anem acumulant cada cop més un passat que enyorem. Ara bé, és sobre tot la civilització actual la que ha construït un tempo de micropresents, presents encongits, que anem saltant de l’un a l’altre precipitadament fins al vertigen. Valorem aquest estrés com a signe de competitivitat i considerem la lentitud com a pròpia de persones sense iniciativa.

Gest lent

He passat molts anys intentant fer deu coses alhora. Pensava que era feliç si encabia el màxim d’activitats en les vint-i-quatre hores del dia. N’estava orgullós. Pensava: “Poques persones hauran viscut tant com jo. La quantitat d’experiències i d’activitat que condenso en els anys que tinc és molt superior a la de la majoria de persones. Bé!”

No sé si estava equivocat. Però ara ho veig d’una altra manera.

I com jo, molta gent que s’ha unit al concepte Slow Down, desacceleració. Un concepte que s’ha concretat en diversos moviments que tenen com a objectiu la lluita contra la tirania del rellotge. Ara valoro el gest lent.

Alentir la vida. Allargar el present. Si ara teclejo espaiadament, sento que domino més bé les idees. Abans tenia por que s’esfumessin si no m’apressava a plasmar-les per escrit. A l’hora de menjar encara no posava un mos a la boca, omplia immediatament la forquilla a punt de reemplaçar-lo. Ara deixo descansar el cobert per alentir el pas del menjar i assaborir-ne tots els matisos. També intento que la tassa de te trigui més temps a buidar-se i així els glops van passejant-se una vegada i una altra pel paladar. Surto al carrer i, en comptes d’accelerar el pas amb la ment posada al lloc d’arribada, planto cada passa, guanyo seguretat i prenc el temps d’admirar l’entorn. La vida guanya en qualitat.

Qualitat és selecció

Perdo quantitat, elimino activitats i em veig obligat a escollir. Viure lentament em demana ser selectiu en un món farcit d’estímuls i d’oferiments. Aposto pel millor, per la qualitat. Allò que faig passa per un acte previ d’elecció que n’augmenta el relleu i li aporta un valor que abans desconsiderava. Evidentment, ara he d’aprendre a descartar, a dir no a moltes coses. Que és dir sí a la millor.

Aprofitar el temps

Aprofitar el temps, és fer moltes coses? Crec que no perquè fer moltes coses no és sinònim de gaudir-les. La satisfacció pel que faig demana un temps. Un temps de concentració i de contemplació de la cosa feta i del procés que m’hi porta. Les activitats, com els aliments, tampoc s’han d’engolir, s’han de retenir a la consciència per degustar-ne els matisos. La passió i l’amor per allò que fem demana un temps lent.

Avui tenim la ment segrestada no tant per pensaments profunds com per un programa frenètic de deures que ens autoimposem. Sorolls que arrosseguen la ment: “Com més coses i més ràpid, millor”; “he de fer això, que no m’oblidi d’allò altre.”. Sorolls mentals i sorolls afectius: passem tant ràpidament per les coses que no podem apassionar-nos pel que tenim entre mans.

La paradoxa del temps

Sembla que vivint en un ritme de tant vertigen hauríem de tenir més temps pel gaudi personal. Tanmateix, com més accelerem, més temps ens manca, no tenim temps per a res. Angoixant paradoxa. El neguit acumulat tampoc ens permet viure amb satisfacció el temps lliure. Per això, acabat el programa de l’agenda, ens lliurem a qualsevol cosa que ens vingui donada per la “caixa tonta”, enfonsats ben bé en el sofà.

Un cop engegada la màquina del temps, un temps que fuig precipitadament, ens fa por parar. Por que suri a la consciència la incertesa i el desarrelament de la realitat present, l’única. Una por existencial que s’instal·la sobre tot en persones amb inquietuds culturals.

Slow down – desacceleració

“Slow down” és un moviment que vol parar els peus a la cultura de les presses. Una de les seves principals concrecions és el “Slow Food”, menjar a poc a poc. La idea va sorgí a Bra, Itàlia. A pas de cargol però amb determinació es va estenent a moltes ciutats d’arreu. Associats o no al moviment, tots podem desaccelerar el ritme de la nostra vida personal. Podem provar-ho. Acostumar-nos al gest lent per enfonsar-nos en el present i allargar-lo. Tranquil.lament!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!