Miquel Roman
Nou Barris (Barcelona)
259. De la Llei de dependencia i els catalans
Som una nació. I com a qualsevol nació tenim drets. Dret a sobreviure com a col·lectiu i dret a decidir sobre el nostre futur. Dret a ser lliures, i si volem, constituïr-nos com a un Estat.
A vegades, més enllà del debat identitari i moral s’ens pregunta: "que hi guanyarem si som independents". És una pregunta dirigida a qüestionar la viabilitat d’un Estat català. Però que no te gaire pes per que Catalunya es un País econòmicament fort (en el seu context de sud d’Europa i amb totes les pegues que volgeu). Una altra cosa es que evidentment cap país, i el nostre tampoc, pot mantenir el seu progrés en amb un model autarquic. Tots els països son dependents, de matèries primes, de mercats, o de totes dues coses.
La viabilitat econòmica d’una Catalunya independent l’acostumem evidenciar en parlar del dèficit fiscal, es a dir de la diferencia negativa entre el que paguem a l’Estat espanyol i el que rebem individualment i col·lectivament com a País.
Ara ens trobem en una interessant disjuntiva. L’Estat espanyol aprova una Llei, la de dependència, per donar suport real a totes aquelles persones que necessiten l’ajut d’una altra persona per viure amb normalitat. Per tant, aquesta Llei es positiva per els catalans. Els problemes de la Llei son uns altres.
Primer. Aquesta Llei la fa l’Estat i no la Generalitat, tot i que te les competències. L’Estat te la voluntat, però sobre tot, te els recursos per fer-ho. Segon. En fer-ho, i en fer-ho amb tant de detall, envaeix competències de la Generalitat.
La qüestió es … podem renunciar a els nous drets i serveis que aquesta Llei ofereix a la gent, sense una alternativa? Podem dir que tan se val les millores en el nivell de vida de molts catalans i catalanes? I si ho fem, podem continuar dient que els independentistes defensem els catalans i les catalanes?
Per mi, sincerament el tema no es tant complicat. Es tracta d’una millora objectiva per els catalans i catalanes? Si o No? Si es que si, es dona suport. Si es que no, no se l’hi dona. No es tracta de que les persones que ho necessiten no puguin gaudir del avantatges per temes de competències. Es tracta de que en puguin gaudir i les partits i institucions catalanes demanin la transferència d’aquest servei sense retardar ni anul·lar la existència i el desplegament del servei.
És a dir: Demanem el compliment de la Llei. L’extensió dels drets i serveis a les persones amb problemes de dependència. I a la vegada, demanem el traspàs a la Generalitat com ha passat amb l’antiga INEM, o com volem que passi amb Rodalies. Sense que això impliques que ens oposéssim en el seu moment a la creació de aquest serveis per els aturats o per a poder viatjar.
Per descomptat, quan tinguem un Estat no demanàrem cap més traspàs …
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Que jo sàpiga això que dius és ILEGAL. Segurament tant com demanar la independència: si el que fa l’estat és inconstitucional, és inconstitucional.
Si accepteu tot de mesures inconstitucionals (si n’hi ha una, n’hi poden haver mil) que redueixen el que queda d’autonomia a no res, a canvi del benestar social dels catalans, esteu enviant aquest missatge: el patriotisme social exigeix renunciar a la nació, el benestar sols ens pot venir de l’estat que és qui gestiona els nostres recursos, i l’autonomia és prescindible si és pel nostre benestar.
No sé si és més trist deixar-se comprar amb els propis diners o deixar-se enredar per les pròpies contradiccions. Una mesura inconstitucional, mira que fins i tot la norma espanyola dóna raó: l’estat no pot aplicar aquesta llei, i si hi creu que ho demostri transferint a les autonomies, com és de llei, els recursos, i si no se li veurà el plumero.
Però això porta temps, disgustos i tensions. Millor una derrota plàcida que una petita victòria incòmoda. Així sou alguns.