La trappola

La sensació és una saturació d’informació política, m’agradaria poder llegir tots els blocs que tinc com a favorits, aquells de Vilaweb i els de més enllà, veure quins comentaris deixa la gent, intentar intuir quin és el sentiment de totes les famílies polítiques, però estic saturat, el volum d’informació és massa gran i cap teoria ni cap anàlisi pot mostrar d’una manera raonable que és el que de realment està succeint. La veritat però és que el sentiment de decepció és el predominant, desil.lusió no pas pel desenllaç final del nou tripartit o per haver desitjat que les aliances polítiques fossin unes altres, el desengany és per veure que en el fons no hi ha per enlloc un projecte polític amb cara i ulls, adonar-me que tot plegat és només un repartiment de poder i l’únic que importa és veure qui se’n pot endur el millor tros del pastís, constatar la poca importància que té per la població qui ens governarà els propers quatre anys, i deduir que en el fons el principal problema és la manca de decisió política d’una Catalunya que a cada legislatura va perdent pes polític i econòmic respecte Madrid. (segueix…)

La decisió d’ERC la puc entendre des d’un punt de vista tàctic o electoralista, si l’objectiu dels republicans fos aspirar algun dia a ocupar l’espai de CIU tampoc hauríem guanyat gaire, tampoc faríem el catalanisme dominant i per contra una baixada espectacular dels convergents podria donar l’hegemonia al PSC. Trobo però que Esquerra no ha valorat prou el maquiavelisme d’en Zapatero que en pocs mesos els pot portar a tenir una acció de govern totalment inoperant. Tampoc he entès que el preu polític sigui tan baix, el canvi de cromos entre Educació i Cultura el trobo insuficient, i més tenint en compte que uns dies enrera el candidat Montilla va reclamar per a la universitat un "català flexible", entenem bé el seu significat, en cap cas va demanar un "castellà flexible" als professors que no tenen cap intenció de fer les classes en català.

Tampoc entenc els brams de CIU contra els republicans, en cap cas ERC ha estat qui els ha traït, un partit d’esquerres i independentista no té cap obligació de pactar amb un partit de dretes i que de cap manera es pot considerar sobiranista. Si de cas haurà estat el PSOE qui els haurà traït, però curiosament no bramen contra Zapatero, pot ser amb l’esperança que en un futur no gaire llunyà aquest els obrirà la porta de la Generalitat. Els errors de CIU són massa evidents com per ara demonitzar Carod i el partit republicà, la foto amb Zapatero en la negociació de l’Estatut, els pressupostos que van pactar amb el PSOE dues setmanes abans de les eleccions, i el fet que Mas triés com a primera opció la sociovergència i es reunís amb en Montilla abans que amb en Carod, invalidant així qualsevol possibilitat de pacte amb els republicans.

Del PSC el que no puc entendre és com encara hi pot haver gent que es cregui la suposada independència respecte Ferraz, diguem que si ara són més independents és precisament per tenir al davant la possibilitat de fer Montilla president, d’aquí quatre dies ningú recordarà la suposada independència del PSC i quan anem a Madrid ja diran que no han pogut fer res per canviar d’opinió un PSOE que és majoritari al Congrés.

Un punt a part se’l mereixen els empresaris -em refereixo a aquells de la sociovergència-, si tanta estabilitat volen el que haurien de fer és exigir immediatament un govern sense el PSC, aquest partit ha estat i és la principal font d’inestabilitat, i així és i serà mentre Zapatero sigui President, algun dia hauran de començar a valorar que quant més guirigall i més inestabilitat hi hagi a Catalunya més vots recollirà ZP al Principat, és el negoci rodó de dividir el catalanisme.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!