La trappola

El diumenge al matí vaig tenir un bon ensurt quan em disposava a llegir el diari. Vaig obrir l’Avui pel mig i em vaig trobar que al titular del suplement dominical s’hi llegia "¿Instinto maternal o egoísmo ilimitado?", en castellà? em vaig preguntar. Vaig obrir la revista, em vaig fregar els ulls, i vinga a passar pàgines i pàgines sense trobar un sòl mot en català, estupefacte li vaig donar la volta a l’inrevés, me’l vaig mirar pel davant i pel darrera, fins i tot el vaig encarar al mirall, però res, tot era en castellà. Fins al mateix Avui ja m’han fotut la llengua, renegava. Després de pensar-ho una mica vaig començar a racionalitzar, "no pot ser", m’hi vaig tornar a fixar bé i vaig veure com a la primera plana en lletres petites s’hi llegia "EL MUNDO". Uf!, per sort tot aclarit, es deuria tractar d’un error, pot ser una broma del quiosquer o un error de la distribuïdora. Sigui com sigui em va semblar un mal presagi, el format és sospitosament semblant al "Plaers" de l’Avui, recordant qui són els propietaris de l’Avui i "El Mundo" vaig témer que pot ser no era tan casual.

(segueix)

Així que llegint el suplement dominical del diari "El Mundo" em vaig trobar una interessant entrevista a Richard Vaughan, una mena d’engalipador professional que es dedica a donar classes d’anglès a directius i personal d’empresa. És famós per donar classes gratuïtes per internet i també per haver dotat de lletra l’himne espanyol. L’entrevista m’ha servit per calibrar lo poc que preocupa el tema de les llengües estrangeres a Madrid, tant preocupats com estem als Països catalans per a fer que els nostres infants estudiïn en tres, quatre, o fins i tot cinc llengües, mentre els madrilenys viuen feliçment amb la seva i fins i tot ho atribueixen a una condició genètica. Em direu exagerat, però crec que si hem arribat a aquest punt serà probablement perquè els madrilenys saben que poden aspirar a una bona feina fent un simple trajecte de metro, mentre molts catalans cada vegada veuen més clar que una bona sortida professional només pot eixir buscant-la en un país estranger. Alguns exemples del que diu l’entrevista.

– "El nivel de los españoles es el justo para hablar en la playa con una sueca". (vaja, jo que gairebé totes les sueques que he conegut sabien parlar o bé italià o bé castellà, no deu ser tan greu)

– P. ¿Se supone que los españoles somos genéticamente ineptos para los idiomas?
– R. Todo el mundo lo es a partir de cierta edad.
(Es veu que a partir de certa edad els gens dels espanyols comencen a patir mutacions aznarianes, curiós mecanisme epigenètic).

– P. Tengo entendido que se ha atrevido a poner letra a nuestro himno nacional. Tiene gracia que un tejano venga a enmendarnos la plana…
– R. España debe ser de los pocos países del mundo, si no es el único, que no tiene letra nacional para su himno nacional. ¡Eso sí que es una verguenza!
(Ui sí, quina vergonya!)

P. ¿Patriota?
R. Siento por España el amor que puede sentir un padre por un hijo adoptado. Me he afincado aquí, mi mujer es española y mis dos hijos, medio españoles, medio americanos.
(però no és nacionalista, eh? que quedi clar!)

I tot seguit el gloriós "himno nacional", fixeu-vos que rima i tot:

El aire, el arte, el duende en los olivares,
alamedas de Cádiz a Urgel,
hombres, mujeres pasean los bulevares,
toscas sierras forjadas con cincel.

Esta tierra, mi tierra, qué bella eres,
trázame tu alma con tu buen pincel.
Esta tierra, mi tierra, qué bella eres,
trázame al alma con tu buen pincel.

Ramblas, molinos, capillas en los verdes prados,
tres mil años de vida con tesón.
De Segre a Ronda, un precisoso decorado
coronado con vino y mesón.

Esta tierra, mi tierra, qué bella eres,
trázame el alma con tu buen pincel.
Esta tierra, mi tierra, qué bella eres,
trázame el alma con tu buen pincel.

Peregrinos a Santiago por caminos,
pueblos blancos unidos por el sol,
montes, mesetas de clara estampa masculina,
ojos negros y encaje español.

Esta tierra, mi tierra, qué bella eres,
trázame el alma con tu buen pincel.
Esta tierra, mi tierra, qué bella eres,
trázame el alma con tu buen pincel.

Algunes qüestions clau pel comentari de text:

– Us imagineu un follet sota una olivera?
– On es troba la regió de "Urgel"?
– Espanya ja existia fa 3.000 anys?
– On es troba la localitat de "Segre"?
– Són blanques les cases a Galícia?
– Per què són d’estampa masculina les mesetes?
– Què tenen a veure els ulls negres amb l’encaix d’Espanya? No deien que era cosa de Visigots?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!