La trappola

Recomano llegir l’apunt d’aquest matí d’en Marcús referint-se a un article d’en Desfilosofant del 14/05/2006, amb el títol "Com desactivar el full de ruta Mas-Zapatero?". Realment molt interessant rellegir aquest apunt a menys de dues setmanes per les eleccions, podem comprovar com s’ha anat complint punt per punt el full de ruta marcat. De totes maneres -i sense desmerèixer l’article d’en Desfilosofant- és d’imaginar que la sociovergència ja tenia escrit el full de ruta bastants messos abans, en aquest sentit podem llegir l’article d’Albert Sáez "La sociovergència es mobilitza" publicat el 16/01/2005 on ja ens avisava per on podien anar els trets. El mot sociovergència llavors ja comença a utilitzar-se amb freqüència, no pot ser com un projecte polític però sí com un model o grup de pressió, tinguem clar qui ha estat qui ha governat el país des de l’arribada de la democràcia. Els rumors d’un acord PSOE-CIU s’acceleren posteriorment a l’aprovació de l’estatut al Parlament Català i principalment en la negociació per la votació de l’Estatut al Congrés dels Diputats, així el 27/12/2005 Alfons Quintà publica l’article "Política catalana i Montaigne", que personalment el considero com el punt de partida del full de ruta ja que és la primera vegada que vaig llegir obertament la possibilitat d’un acord entre PSOE i CIU per fer fora ERC del govern. La història que segueix ja la coneixem tots, pacte Zapatero-Mas, aprovació de l’Estatut a les corts espanyoles, referèndum i expulsió d’ERC. El full de ruta es va complint i tots el mitjans s’aboquen a cantar les excel.lències del pacte, l’opció PSC-CIU es converteix en la preferida pel catalans en passar de l’1,3% al 20,2% en només cinc mesos, com podeu llegir en l’article de Saül Gordillo "La sociovergència ja es frega les mans", i com a bona prova el 21/09/2006 es concedeix la Creu de Sant Jordi a "Antonio Franco" director fins fa poc de "El Periódico" i "Javier Godó", Comte de Godó i propietari del Grupo Godó, la sociovergència sap recompensar bé els seus legionaris.

(Segueix…)

Seguint el full el futur previsible farà President l’Artur Mas, en principi la lògica fa pensar que seria en segona votació i amb l’abstenció condescendent del PSC-PSOE, la sociovergència ha de ser només aparent i encoberta per evitar la pèrdua del vot militant. I com reaccionaran la resta de partits al nou govern? Per una banda ERC es pot trobar molt còmode si aconsegueix que faci forat un discurs on es vegin CIU i PSC com un únic poder unitari, en aquesta situació ERC es convertiria en l’única oposició real al país, però això serà difícil ja que els mitjans intentaran mostrar una veritable aversió entre els grups parlamentaris majoritaris per evitar una fuga de vot. El principal obstacle pel full de ruta però vindrà per la banda del PP, els populars no volen sentir parlar ni d’esquerres ni d’independentistes, així que podrien oferir el seu vot al candidat convergent a canvi de res, inclús si aquest no ho accepta, és per aquesta raó que s’ha muntat tota aquesta conya del notari, si CIU i PP finalment sumen majoria l’Artur Mas necessitarà el document notarial per esquivar la premsa socialista que se li tirarà a sobre. En cas de què CIU i PP no sumin majoria probablement el resultat podria ser el mateix en segona votació, és a dir, vot afirmatiu del PP i abstenció del PSC. Tot plegat podria ser un bon parany per CIU i sembla clar que l’excusa que el Grupo Prisa i companyia donaran a tot aquest afer de la sociovergència serà el mateix de sempre, la coalició nacionalista tenia un pacte secret amb el PP diran. Si arribem a aquest punt ja podem dir que tindrem sociovergència encara per molts anys més -en el seu sentit clàssic de repartiment de poder entre els dos partits majoritaris-.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!