DEIXAR ELS BOLQUERS

Sense presses, si us plau!

És un pas important en el seu creixement. Però més que de la nostra decisió, depèn del seu procés maduratiu, respectant-lo i acompanyant-lo podrem viure-ho amb serenitat.

Per als nostres fills i filles, deixar de portar bolquers implica fer-se una mica més grans, més autònoms, controlar més el propi cos i el plaer de decidir quan i on fer les necessitats, caminar més còmodes i lliures. Per als pares, implica veure com creixen contents i satisfets i com, poc a poc van guanyant independència.

Però per no necessitar els bolquers cal controlar els esfínters que són els músculs que controlen la retenció i l’ evacuació.

Part del procés evolutiu

El control d’ esfínter és una adquisició madurativa: el nen assoleix satisfactòriament quan el seu sistema neuromuscular és prou madur i quan el seu desenvolupament intel·lectual i afectiu li ho permet.

Quan els pares intentem treure el bolquer abans que l’ infant estigui preparat, som nosaltres els qui hem de controlar els esfínters del nostre fill: corrent darrera seu amb l’ orinal a la mà, preguntant-li constantment si en té ganes, tocant-li els pantalons per veure si va moll, i canviant la seva roba un munt de vegades al dia. Aquesta situació resulta molt cansada i estressant i a la llarga podem acabar perdent els nervis i fent-li-ho pagar al petit cada vegada que “se li escapa”.

Massa sovint els adults ens avancem al moment madurareu del nen i li exigim el que encara no pot fer. És llavors quan el procés es torna conflictiu, penós i esgotador per a tots plegats, però sobretot per a ell, que pateix innecessàriament perdent a més un temps meravellós per a fer altres coses.

Per fer el pas de deixar els bolquers, doncs, seria bo que es donessin dos factors: que l’ infant sigui prou madur, és a dir, que pugui, i que estigui motivat, és a dir, que ho vulgui.

Com en el caminar, l’ infant haurà de caure i aixecar-se moltes vegades abans de dominar definitivament la tècnica. És un aprenentatge que mereix ser viscut serenament i amb l’ alegria pròpia del creixement dels nostres fills.

El moment adequat

Algunes recomanacions habituals del nostre entorn poden condicionar l’ adquisició natural del control d’ esfínters.

Aprofitant el bon temps per a treure el bolquer, per exemple, és una consigna molt estesa que pretén facilitar-ne la pràctica , però si cada nen i nena són diferents, han de deixar el bolquer quan és el seu moment, faci fred o calor.

Per a trobar el moment adequat sobretot hem de tenir en compte la seva evolució personal: l’ infant ja és capaç de caminar segur i seure tot sol, té una alimentació més variada, sap establir un canal de comunicació verbal i fa us de la paraula…

El procés comença cap a l’ any i mig quan l’ infant s’ adona que embruta el bolquer. Això no significa que sigui el moment de retirar-lo. Entre els dos anys i mig i els tres anys, molts nens ja poden controlar esfínters i són ells mateixos qui volen utilitzar l’ orinal o el wc.

Quin és el nostre paper?

Quan arriba l’ hora de deixar el bolquer, sigui perquè ell ho ha demanat o perquè li ho hem proposat nosaltres, podem anar plegats a comprar l’ orinal, triar-lo i decidir junts on el deixarem normalment.

Durant un temps l’ anirem usant, traient-li i posant-li el bolquer cada vegada que l’ utilitza. Si ja està familiaritzat amb l’ ús de l’ orinal, li podem proposar de no portar bolquer durant el dia, excepte per dormir (migdiada i nit).

És important que l’ infant tingui tranquil·litat per experimentar al seu ritme aquesta nova funció corporal, sense presses. També se l’ ha d’ animar (però sense convertir-lo en un repte per a ell) i fer-lo sentir estimat durant tot aquest procés, evitant renyar-lo i comparar-lo.

Mentre està adquirint el control d’ esfínters diürn, observarem cada matí el bolquer i , si durant unes quantes setmanes es manté eixut, li podem proposar de treure’ l per dormir. Li podem suggerir de posar-hi un plàstic protector entre el matalàs i els llençols, i recordar-li que quan vulgui, si cal, sempre pot tornar-se a posar el bolquer.

Quan és més difícil

Hi pot haver situacions concretes, que impliquen un daltabaix emocional per al nen o nena, com l’ arribada d’ un germà o l’ entrada a l’ escola, una situació familiar tensa, en què li sigui més difícil controlar els esfínters, o no pugui fer-ho. En aquestes situacions l’ hem d’ animar, donar-li suport i assumir que podem decidir tornar-li a posar el bolquer

 vegades cal retrocedir per poder avançar !) Si hi està d’ acord i entén el motiu de recuperar el bolquer en aquell moment, no hi sol haver cap problema.

Quan estem vivint aquest moment també nosaltres hem d’ acceptar aquest aprenentatge amb les inevitables escapades de pipí o caca, viure-les amb normalitat com a part del procés, i animar-lo a continuar endavant.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!