Entre línies (notes de Juli Capilla)

Vicent Andrés Estellés ens va deixar el 27 de març de l’any 1993, tot just ara en fa 20 anys. Des de llavors, però, els valencians no hem deixat de llegir-lo i de reconèixer la seua veu inconfusible gràcies als seus poemes. Encara més, trobe que la seua obra està plenament consolidada i la seua empremta entre els poetes actuals és ben tangible. Vicent Andrés Estellés és un clàssic indiscutible, per bé que no tota la seua obra és canònica, cal reconèixer-ho. No obstant això, Estellés té llibres memorables, veritables joies incontestables que han marcat estèticament el gènere en què més i millor es movia: la poesia. A hores d’ara, doncs, el poeta de Burjassot ha esdevingut el poeta valencià més llegit, admirat i estimat pels valencians de tots els temps. 

A l’IES Misteri d’Elx, els professors del Departament de Valencià, hem organitzat l’elaboració de murals en commemoració de l’Any Estellés. Els alumnes han respost magníficament bé. S’hi han entusiasmat i han aprés. Si voleu fer-hi una ullada, ací hi ha l’enllaç: http://antavianes.blogspot.com.es/.

Els darreres dies hem fet una autèntica marató sobre Estellés, a propòsit de les dues antologies sobre el poeta que he tingut la sort de confeccionar per a Bromera i Andana editorial. El dia 21 de març, amb Ricard Peris, l’editor d’Andana, vam presentar La vida contada a un nen del veïnat a la Biblioteca Municipal Pare Agustí Arques de Cocentaina. Hi vam trobar un públic amatent i amable amb el qual vam fer un petit repàs per la vida i l’obra d’Estellés i un diàleg ben fructífer sobre les potencialitats del gènere líric entre els infants. La Biblioteca Pare Arques de Cocentaina és una autèntica meravella, i la seua bibliotecària, Dolors Insa, una professional digna d’admiració. Mireu, si no, la pàgina web que té dedicada íntegrament al gènere poètic:  http://bibliopoemes.blogspot.com.es/. També va ser molt grat retrobar-me amb Vicent Santamaria, assessor lingüístic de l’Ajuntament de Cocentaina. Un bon professional, i una persona entenimentada i raonable.   

El 22 de març, vaig anar a l’escola de Daimús, a presentar el llibre d’Andana i parlar sobre Estellés. Va ser un acte entranyable. Els xiquets van recitar el poema La rosa de paper, i van cantar Assumiràs la veu d’un poble. Cada xiquet portava una lletra i, enmig de l’escenari, van formar aquest vers tan emblemàtic del poeta. Va ser realment un acte molt bonic. José Miguel, el meu company i amic de Guardamar, i el director de l’escola, Josep Pineda, poden estar ben satisfets dels alumnes que tenen.

El 25 de març vaig anar a l’IES Ifach de Calp, invitat per Sílvia Roig, Maria Fullana i Lídia Signes. Ara fa dos anys que hi vaig fer classes, i des de llavors, que torne cada any a fer una xerrada sobre L’home de Melbourne, novel·la que es llegeixen els alumnes de 1r de batxillerat. I ja que hi era vam aprofitar per fer una xerradeta sobre Estellés als de 1r d’ESO i 2n de batxillerat. L’experiència, magnífica també. Sempre és grat retrobar-se amb els companys i els alumnes d’altres anys. Sempre. Ha estat molt emotiu per a mi.

I avui, 26 de març, he estat a l’IES Joan Fuster de Bellreguard, incitat per Maite Insa i Francesc Piera. I és que els alumnes de 2n de bat llegeixen l’antologia Estellés de Bromera des de fa un parell d’anys. L’any passat, ja hi vaig anar a parlar del poeta de Burjassot. Enguany, a més de fer la xerrada sobre Estellés als més majors, també els n’he parlat a uns quants grups de 1r d’ESO, a propòsit de La vida contada a un nen del veïnat. L’experiència ha estat gratificant. Molts alumnes em coneixen perquè n’hi ha prou que són de la Font. N’hi ha que han llegit molt bé, amb una dicció saforenca ben bonica. I encara no s’ha acabat! Per davant queden encara Sueca, Elx, Alacant… De moment.