Arran de la polèmica sobre la burca, que ha emergit abruptament amb motiu dels acords municipals manifestant la seva voluntat de regular l’espai públic, un dels fils argumentals que se’n ha derivat és el de l’eventual ordenació el nudisme.
El nudisme en l’espai públic es pot regular també des dels ajuntaments, de fet alguns ho fan parcialment per interdir passejar a cos o amb banyador fora de les zones de bany. Globalment, les ordenances de promoció del civisme i la convivència haurien d’establir drets i deures per a tota mena d’habillament o deshabillament en els espais comuns per a la ciutadania. La pràctica del nudisme és legítima, té uns antecedents històrics que al nostre país es remunten a fa més d’un segle quan els llibertaris autòctons el reivindicaven com a expressió de l’alliberament integral de la persona. Les zones on aquest dret es pot exercir han de ser forçosament limitades ja que afecta a altres drets que també s’han de protegir. Hores d’ara és una pràctica simplement tolerada.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Benvolgut Jaume,
Em faré autopublicitat. Al 2001 vaig publicar el meu “Utopia sexual a l’anarquisme individualista de Catalunya“, Pagès ed. Lleida, 190 pp. que tracta sobre això. També hi dedico bona part de la meva tesi doctoral, consultable lliurement aquí. Tot i que, qui més coneix el tema és el meu col·lega Josep Maria Roselló a “La vuelta a la naturaleza“. La meva tesi personal és que el nudisme llibertari fou una eina de subversió moral pràctica, un atac a l’ordre establert des d’un punt de vista simbòlic, una rebelió individual contra les convencions socials.
En aquest sentit, el “burka” o les diferents variables constitueixen l’exhibició de la passió per les cadenes. Una abrandada defensa de l’opressió individual en mans de discursos màgics disfressats de religió.
Sobre aquesta qüestió, el meu article “El vel és als teus ulls“, que segons m’expliquen està servint en alguns instituts a l’hora de discutir sobre la qüestió del vel.
Cordialment,
Xavier