Coca de recapte
El bloc de Ramon Farré Roure
Llenguatge no verbal
He vist algunes imatges de la compareixença del senyor Rodríguez Zapatero per a explicar la reforma laboral que proposa, així com imatges de la trobada amb els representats de la patronal i els sindicats.
No he escoltat el so que les acompanyava ni he llegit les propostes concretes, cas que n’hi hagi, hores d’ara.
No hi fa res. Més del 50% de la informació d’un esdeveniment es transmet pel que diuen les imatges. El discurs verbal és secundari i de pes molt menor.
Què hi he vist. A la taula on es reuniren, el ministre de Treball (sarcasme) estava al costat dels treballadors. Els empresaris estaven sols. No hi ha dubte de part de qui està el Govern espanyol o, millor, de part de qui vol que sigui dit que està.
El President del Govern espanyol no parava de moure’s a banda i banda en presentar les propostes en roda de premsa. Se li escapaven alguns somriures forçats. No semblava transmetre cap confiança en el que deia. De fet, no en transmitia.
Fa la impressió que l’Executiu està fins l’aigua al coll, si he de fer cas del que expressava el seu President.
Esperem que els qui mouen les finances internacionals i tenen capacitat de decidir inversions no hagin vist la intervenció del President espanyol. Si l’han vista, dilluns la borsa tornarà a caure.
La situació és tremendament preocupant.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Eixe és el llenguatge no verbal dels que envien els seus vots al Parlament espanyol i la Moncloa, per què decideixquen per ells.