Avui l’aparell d’agitació i propaganda de l’anticapitalisme autòcton, La Directa, informa de “Quatre activitats per plantar cara al Mobile World Congress” com si la celebració d’aqueixa convenció tecnològica fos un acte d’agressió contra la ciutadania tot ressaltant que algunes de les empreses participants presumptament exploten mà d’obra infantil o espolien països del tercer món. Uns fets, que de ser cert, no impliquen la maldat d’un esdeveniment que té molts aspectes positius, invisibles als ulls dels anticapitalistes nostrats.
Un dels aspectes positius és que projecta Catalunya al món en un sector d’avantguarda del desenvolupament tecnològic i econòmic, essent una oportunitat pels emprenedors i investigadors catalans per establir complicitats. El gran nombre d’empreses sud-coreanes i israelianes presents al MWC evidencien les potencialitats d’aqueixos estats emergents, d’una grandària similar al nostre país, que haurien de ser un referent pel nostre futur a l’hora de triar per un model de societat que combini la llibertat, la prosperitat i la justícia.
Unes prioritats que no són les dels que, com Arcadi Oliveras, volen destruir el capitalisme -als seus ulls irreformable- sense proposar ben bé res d’alternatiu. Els seus referents són Veneçuela, Cuba o Bolívia, estats fallits tots ells i absents del MWC, una dada irrellevant per individus com Josep Manuel Busqueta que es vanten d’haver-los assessorat econòmicament. Iran i Corea del Nord, dos règims totalitaris de diferents signe però complementaris estratègicament a l’hora de bastir un aparell de guerra cibernètica amb finalitats únicament destructives, sense cap traducció positiva per a les respectives poblacions, són absents del MWC i alliberats de tota crítica per part dels detractors de la convenció.
Significativament, enguany Barcelona és governada per una alcaldessa boirosament anticapitalista que en els fets contradiu les seves proclames i que ha estat incapaç d’evitar una vaga del metro convocada expressament en aqueixes dates per malmetre el certamen. Una part de les reivindicacions laborals poden ser raonables, però els sindicats que les dirigeixen actuen sense sentit de la responsabilitat envers el dany que poden causar fent-les convergir amb la propaganda anticapitalista. El suport incondicional de la CUP a la vaga mostra un cop més quines són les prioritats d’aqueix col·lectiu hores d’ara decisiu en el panorama polític català alhora que evidencia la inconsistència de les seves propostes de convergència amb el moviment que lidera Ada Colau.
Post Scriptum, 24 de febrer del 2016.
Avui Vilaweb dóna protagonisme a la CUP en la seva actitud hostil contra el MWC emparant-se en les reivindicacions sindicals dels treballadors de l’empresa pública TMB en la qual és empleat Josep Garganté, conseller municipal a Barcelona i afiliat a la COS.
Post Scriptum, 25 de febrer del 2016.
Finalment el MWC ha acabat essent un èxit de participació i d’organització. Un aspecte que ha passat sortosament desapercebut ha estat la seguretat de l’esdeveniment a càrrec fonamentalment del Mossos d’Esquadra que han actuat, un cop més, com a policia integral. Els responsables del congrés han afirmat que l’any vinent tornarà a celebrar-se a Barcelona, quedant a l’aire però la continuïtat posterior en funció de la conjuntura: Madrid farà tot el possible per apropiar-se’n i els anticapitalistes nostrats s’esforçaran encara més per augmentar el nivell i l’agressivitat de les mobilitzacions per tal que el símbol del capitalisme tecnològic fugi d’un país que volen reduir a un parc temàtic de l’altermondialisme.Les mobilitzacions orquestrades pels contraris al MWC i la CUP contrasta amb l’ocultació dels talls de vies públiques per part del SEPC i vaguistes diversos, i els insults als congressistes “go home” només visibles en un mitjà de segon nivell com E-Notícies.
Un detall addicional: la bandera d’Israel fou l’única que no va voleiar de tots els estats representats al MWC tot i la destacada presència d’empreses israelianes, per contra les d’Iran i Aràbia Saudita onejaven sense cap protesta.
Post Scriptum, 29 de febrer del 2016.
La decisió de l’empresa coreana KT d’instal·lar-se a Barcelona és un resultat positiu ben tangible del MWC que el Govern de la Generalitat ha negociat amb encert.
Post Scriptum, 4 de març del 2018.
Un dels assistents a l’acte dels representants diplomàtics forastera amb les autoritats espanyoles a la clausura del MWC m’ha explicat com entre els presents va sobtar la desconsideració dels presumptes amfitrions envers ells, en una actitud que fa presagiar que el govern de Madrid s’estima més que Barcelona deixi de ser la seu d’aqueix encontre internacional de primer nivell atesa la impossibilitat de traslladar-lo a la capital del Reino.
Post Scriptum, 15 de febrer del 2020.
Segons informa avui Vilaweb, l’associació empresarial Anem per feina assenyala al govern espanyol com a responsable últim de la suspensió enguany del MWC.
Post Scriptum, 25 de febrer del 2023.
L’estultícia política reincident: “La CUP Barcelona denuncia la ferocitat de macroesdeveniments com el Mobile World Congress“.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Corea del Sud per a mi no és cap exemple a seguir. Corea del Nord, tampoc.
Atentament
Pel que conec de Corea del Sud, (estic casat amb una coreana, i hi he estat cinc vegades) a mi sí que em sembla un referent a tenir en compte.
Gràcies per la resposta.
El meu comentari l’he fet després de veure per TV3 els programes de Miquel Calzada sobre Corea del Sud.
O sia, que vostè té molta més informació que no pas jo (i que el mateix Calzada, fins i tot).
Perdoni si s’ha sentit vostè, o la seva esposa, violentat pel meu comentari. No era la meva intenció.
Atentament