Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

9 de setembre de 2012
0 comentaris

Canàries, Espanya i la UE

Poques notícies arriben a casa nostra del moment polític que viuen les Illes Canàries, on més enllà de l’autonomia actual hi ha un poble a la recerca d’una identitat i un projecte de futur.

L’actual president  autonòmic, Pauino Rivero, s’ha despenjat avui amb unes declaracions on afirma que el futur de les illes passa per la UE i per Espanya, però amb un altre tipus de contracte amb l’Estat al·legant el tractes comercials singulars atorgats per la corona de Castella al segle XVI.

Coalición Canaria és un  partit “nacionalista i constitucional”, per tant no inclou el dret d’autodeterminació al seu programa, però la creixent divergència d’interessos entre els territoris atlàntics d’estats europeus com Madeira i les Açores respecte de Portugal pot ser un estímul per a l’aparició d’un renascut nacionalisme canari. 

Als anys seixanta la causa nacional canària va ser formulada políticament per primer cop pel moviment Canarias Libre l’any 1961, i posteriorment -1964-va assolir notorietat arran de la constitució del Movimiento Por la Autodeterminación y la Independencia del Archipiélago Canario (MPAIAC). Durant la transició, una formació esquerrana –la Unión del Pueblo Canario– va tenir representació parlamentària, essent el diputat a les Corts espanyoles Fernando Sagaseta el seu referent més emblemàtic. 

Post Scriptum, 19 d’abril del 2019.

En visites a les eleccions espanyoles del 28 d’abril els diversos col·lectius independentistes canaris s’han reagrupat segons expliquen avui a Vilaweb: “El setembre es posava en marxa el procés Unitat Independentista Canària, amb objectiu de presentar candidatura a les municipals, consells insulars i parlament, iniciativa a la qual s’hi han sumat Alternativa Nacionalista Canària, Congrés Nacional de Canàries (del dirigent històric Antonio Cubillo) i Unitat del Poble.

Les formacions, en solitari, mai han superat els 8.000 vots, però s’espera que la candidatura tingui un efecte multiplicador, especialment de cara a les eleccions al parlament canari. El nom escollit és Ara Canàries i de cara a les europees s’ha sumat a la candidatura ‘Ara Repúbliques’. També han acordat un ‘Full de Ruta 2019-2029’ perquè l’independentisme sigui majoritari a l’arxipèlag.

Més enllà, el nacionalisme canari de Nova Canàries, de centre-esquerra, també es presenta en solitari, després d’anar en coalició amb el PSOE el 2016. Per tant, hi ha una candidatura més. La formació es va abstenir en l’aplicació de l’article 155 i a les europees es presenta amb Compromís. El suport és alt en les eleccions autonòmiques, per sobre el 10%, però de moment, cap enquesta li ha donat un escó de cara al 28 d’abril.

Finalment, també es presenta Coalició Canària, centrista i nacionalista, que actualment governa les Illes Canàries i que històricament ha governat, ja sigui amb el suport del PSOE o del PP. El partit manté una política poc bel·ligerant amb Madrid i va votar a favor de l’article 155. Aspira a repetir l’escó per Santa Cruz de Tenerife.”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!