Josep Pinyol

Declaració Unilateral d'Independència

6 de setembre de 2010
Sense categoria
0 comentaris

L’hora de les propostes (3)

La Candidatura per la Independència ha de trencar amb la resignació davant l’espoli fiscal que caracteritza els partits autonomistes i gradualistes. La majoria dels pressupostos estatals que han espoliat Catalunya han comptat amb el vot de CiU o d’ERC a canvi d’algunes engrunes. Els sindicats majoritaris formen part d’organitzacions espanyoles que justifiquen el dèficit fiscal de Catalunya. Les organitzacions patronals catalanes i les Cambres de Comerç tenen la mateixa col·laboració amb les seves centrals espanyoles.

Aquesta passivitat és escandalosa perquè l’impacte de l’espoli fiscal en l’evolució de la societat catalana és extrem. Només cal comparar l’evolució de la nostra economia amb la basca en la darrera dècada. Avui, per exemple, el País Basc, gràcies al Concert econòmic, té una taxa d’atur del 10,50%, molt similar a la mitjana de la zona euro. En canvi la nostra taxa d’aturats és del 17,50%, que són 675.000 persones sense feina. Sense el drenatge fiscal, Catalunya estaria sortint de la crisi com Alemanya i França i tindria una taxa d’atur del 10% com Euskadi, és a dir, hi hauria 280.000 aturats menys. 

 L’Estatutde 2006 va supeditar el finançament de la Generalitat a la LOFCA, és a dir al de les comunitats autònomes de règim comú. Esquerra Republicana va presentar com un gran èxit la“Reforma del Sistema de Financiación de las Comunidades Autónomas de Régimen Común” de 15 de juliol de 2009. Els resultats dels exercicis de 2009 i 2010 l’han desmentida de manera rotunda. Avui la Generalitat està més endeutada que mai i pateix dificultats per atendre els seus pagaments.

Convergència i Unió proposa reclamar el Concert Econòmic. Pensa aconseguir-lo gràcies a un nou Pacte del Magèstic si, després de les eleccions espanyoles de 2012, el PP o el PSOE necessiten els seus vots per a governar. Comparar el finançament amb el traspàs de la policia de carreteres o el canvi de nom dels governadors civils és un error de gran magnitud. La resistència de l’Estat espanyol a perdre elsdiners de Catalunya ha estat i serà aferrissada.

La proposta alternativa és un “acord de no-col·laboració voluntària” de totes les forces i persones contràries al dèficit en les balances fiscals. No es pot plantejar un nou “Tancament de Caixes”sense haver creat de manera prèvia un estat d’opinió realment indignat contra els causants de l’espoli i contra els que els que el consenten a la pràctica.

L’”acord de no-col·laboració” implica l’obstruccionisme dels representants democràtics del poble català a totes les institucions de l’Estat espanyol que sigui possible. Els partits signants de l’acord s’han de comprometre a no fer cap pacte ni a Catalunya ni a Madrid amb partits catalans o espanyols que defensin el sistema de finançament de Catalunya. Mentre duri l’espoli fiscal les forces signants no votaran a favor de cap Govern ni de cap llei espanyola, de manera especial els pressupostos estatals. Des de la Generalitat i els Ajuntaments no concediran cap subvenció ni ajuda a partits, organitzacions, institucions paraoficials, mitjans de comunicació, etc. que legitimin l’espoli fiscal català.

A nivell de moviment ciutadà les persones que s’impliquin en l’acord faran el buit als actes dels representants de l’Estat Espanyol, des del Rei fins al darrer càrrec, tant a Espanya com a Catalunya. Si per motius de força major alguna persona compromesa ha d’assistir a algun acte d’aquest tipus, ha de mostrar la seva disconformitat d’alguna o altra manera. Cada organització o federació amb corresponsals a Espanya ha d’estudiar la manera de tallar amb aquests o bé que s’impliquin en la lluita contra l’espoli fiscal.

L’acord de no col·laboració no aconseguirà doblegar la voluntat de l’Estat espanyol de continuar apoderant-se dels impostos dels catalans.L’objectiu no és aquest, sinó preparar un moviment amb centenars de milers de persones disposades a retirar els diners dels seus comptes bancaris mentre continuí l’espoli fiscal. Aconseguir aquest estadi de militància serà el senyal de passar a la fase definitiva del futur “tancament de caixes”.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!