El Tribunal Constitucional ha interpretat l’Estatut de manera inapel·lable dins la legalitat espanyola. Ha reduït Catalunya, una nació mil·lenària, una Generalitat amb segles d’història, a una creació administrativa de la Constitució de 1978, al nivell de LaRioja o Cantàbria. Per combatre el búnquer constitucional espanyol caldrà combinar l’acció política, la internacionalització del conflicte català i la mobilització popular.
En el camp institucional la Candidatura transversal per la Independència hauria de presentar al Parlament una Declaració Unilateral d’Independència, encara que no tingués la majoria necessària. És el que ha fet l’Scotish National Party al parlament escocès, tot i no comptar amb els vots necessaris per aprovar la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació. Aquesta Declaració serial’equivalent a comunicar a la parella i a la família la decisió de divorciar-te. Aquest pas desencadena la resta de passos fins aconsumar la separació. A més ajudaria a desdramatitzar la independència que encara es temuda com un tabú per una part important de catalans.
La proposta de Declaració d’Independència posarà en evidència elspartits autonomistes. Aquests continuaran legitimant la Constitució espanyola de 1978 tot i saber que el Tribunal Constitucional ha emès una doctrina que es desplegarà en tots els àmbits, des de la llengua a la fiscalitat, passant per les Caixes d’Estalvis. La Defensora del Pueblo ja l’ha aplicat a la llei d’acollida de la immigració. Intentaran confondre l’opinió pública amb recuperacions des de Madrid de les competències, amb la reclamació del Concert Econòmic. Però la doctrina constitucional portarà, demanera inexorable, a l’agonia lenta de Catalunya com a nació i a laseva provincianització econòmica. La Candidatura transversal haurà de ressaltar les contradiccions de l’autonomisme a cada actuació de la Generalitat i de l’Estat espanyol.
L’Estat espanyol és un búnquer per als pobles que empresona, però és feble a nivell internacional. Acabem de veure com el govern espanyol ha canviat radicalment la seva política econòmica quan el sistema financer internacional l’ha amenaçat de no comprar les seves emissions de deute. El primer pas per internacionalitzar el “cas català” és denunciar la sentència del Tribunal Constitucional davant el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides com a violació de l’article primer del Pacte Internacional de Drets Civilsi Polítics. Perquè la doctrina d’aquesta sentència és totalment contrària als pactes i la legalitat internacional sobre els drets dels pobles. Aquest fet queda palès amb l’alteració d’una llei aprovada en referèndum pel poble català. El Tribunal Constitucional infringeix la garantia que la mateixa Constitució espanyola estableix al seu article 152.2, segons el qual un Estatut aprovat enreferèndum només pot ser modificat en referèndum. El Regned’Espanya va ratificar el protocol addicional que permet que qualsevol dels seus súbdits pugui apel·lar al Comitè de Drets Humans. La demanda catalana ha de demanar que les Nacions Unides instin l’Estat espanyol a convocar un referèndum que permeti al poble català decidir entre l’Estatut sentenciat i la constitució d’un Estat independent.
Els diputats de la candidatura transversal hauria de presentar la comunicació contra la sentència del Tribunal Constitucional al Parlament de Catalunya perquè aquest li doni suport moral. Aquesta votació també serà molt significativa.
Alhora el moviment transversal per la independència hauria de començar una campanya de recollida d’adhesions a la comunicació a les NacionsUnides contra la sentència del Tribunal Constitucional. Si la campanya per la IP sobre la consulta esperava recollir 300.000 signatures, ara caldria aspirar a recollir-ne un milió. Aquest suport popular demostraria al món que Catalunya és una nació, que el poble català no és una subespècie de l’espanyol, sinó que té una voluntat clara i ferma de decidir el seu futur.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!