Per això com dirà Joan Tardà, aquesta llei serà la Llei Rodríguez Zapatero de Memòria Històrica.
Després pren la paraula el portaveu del PP defensant la devolució del projecte de llei, repetint la tesi, també sostinguda pel PSOE, que una llei no pot imposar una determinada visió de la història.
Joan Tardà ha contestat amb contundència aquesta tesi: la llei no ha de proporcionar cap mena de perspectiva històrica, sinó que ha de qualificar els fets de la guerra civil i la dictadura d’acord amb el Dret Internacional de Drets Humans. Des de Nuremberg es distingeixen tres tipus de crims: Crims contra la Pau, Crims de Guerra i Crims contra la Humanitat. Els fets del 18 de Juliol són una rebel·lió militar contra un Estat de dret democràtic que va desencadenar la guerra i per tant els seus protagonistes van cometre Crims contra la Pau. En aquesta guerra es van cometre Crims de Guerra tant per part dels insurrectes, com en el cantó republicà. Però en aquest cas van ser grups incontrolats els que els van portar a terme i no pas les institucions. Finalment els més de 100.000 afusellats, els centenars de milers de presos, les tortures, el mig milió d’exiliats, la legislació franquista en ella mateixa constitueixen crims contra la Humanitat. També ha demanat que sigui el Rei el que lliuri l’anulació del Consell de Guerra contra el President Companys a l’actual President de la Generalitat. No crec que mai s’haguessin sentit paraules sobre el franquisme tant contundents en aquell hemicicle. A més Joan Tardà ha citat unes paraules del testament polític de l’avi de Rodríguez Zapatero en les que demanava als seus fills que vindiquessin la seva memòria i que s’establís que mai havia estat traidor a la seva pàtria. Tardà li ha preguntat si creia que hi havia algú de la Cambra que creies que el seu avi fos indigne i si trobaria a tot l’Estat cinc persones amb més dignitat que el seu avi que va preferir morir afusellat que no pas trair la República. Espero reproduir el discurs en els propers dies.
Joan Herrera ha defensat la seva esmena a la totalitat en una línia molt semblant, basada també en l’aplicació del dret internacional sobre drets humans als crims del franquisme. L’ombra de la batalla legal contra la impunitat de Pinochet planava sobre la sala. Herrera ha afirmat, contra la vicepresidenta, que no es pot ser equidistant entre la dictadura franquista i la democràcia.
En el torn de rèpliques Teresa Fernàndez ha dedicat la màxima atenció a replicar els arguments del PP. Després ha contestat amb futileses legalistes els arguments de Joan Herrera i ha tingut la barra de no esmentar la intervenció d’Esquerra Republicana, un grup que els ha donat suport des de la investidura. Joan Tarda en la contra rèplica ha estat implacable.
Els tres representants del Grup Mixt, Nafarroa Bai, Eusko Alkartasuna i Bloque Nacional Galego han donat suport a l’esmena. He quedat petrificat amb la intervenció del representant del PNB: estem totalment en desacord amb el projecte que ha presentat el Govern, però hi votarem a favor. L’argumentació de tanta contradicció ha tingut moments tant peregrins com quan ha afirmat que per molts bascos la condemna dels tribunals espanyols és un títol d’honor i que el legislatiu espanyol no té dret a treure-li’ls. Convergència i Unió ha reivindicat la seva pertinença a la Transició i s’ha afegit a la mateixa opció de nedar i guardar la roba.
Finalment ha intervingut el representant del PSOE, Torres Correa, que ha substituït a Jàuregui, segons dies les males llengües confidencials perquè va filtrar a El País la idea de que el govern volia pactar una anul·lació simbòlica dels judicis del franquisme. Torres Correa ha començat rememorant el mite d’Antígona. En aquesta tragèdia grega, el pare Creonte, davant de la mort dels seus dos fills que s’han barallat entre ells, n’enterra un i deixa l’altre a la intempèrie perquè sigui devorat pels carronyers: Antígona enterra en secret al seu germà. El problema és que el projecte de Llei del PSOE deixa sense enterrar els crims comesos pel franquisme, perquè no els reconeix com a tals i no atorga l’estatut de víctimes als que els van patir. Per això el discurs emotiu de Torres Correa ha estat un exercici de transvestisme: sota el vestit d’Antígona ha mantingut l’actitud de Creonte.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ahir a la pàgina web d’esquerra a Torrelles de Llobregat (http://www.esquerra.cat/torrellesdellobregat) es va publicar un escrit d’un militant sobre la memòria històrica.