Josep Pinyol

     Les eleccions al Parlament europeu de maig de 2014 encetaran un cicle electoral transcendental, que té tres dates que no depenen dels catalans (les europees, les municipals de primavera de 2015 i les espanyoles del mateix any) i dues dates que depenen de Catalunya: la consulta sobre la independència i les eleccions al nostre Parlament. Les forces que van aprovar la Declaració de Sobirania han d’afrontar aquest calendari amb la convicció de que les seves diferències són molt menors que el seu antagonisme respecte als partits constitucionalistes.  L’any 1975 al costat de l’Assemblea de Catalunya es va formar el Consell de Forces Polítiques de Catalunya. El consens bàsic entre aquestes va fer possible que els partits antifranquistes assolisin el 80% dels vots a les eleccions de juny de 1977, que els seus representants es contituïssin en Assemblea de Parlamentaris, que un milió de catalans es manifestés l’Onze de Setembre i que es restablís la Generalitat de Catalunya. Ara cal una entesa anàloga entre els partits que defensen la celebració d’un referèndum sobre la independència, que inclogui l’acord, tàcit o explícit, amb l’Assemblea Nacional Catalana.

   Aquesta entesa no exigeix que presentin una única candidatura electoral. Al contrari la diversitat d’opcions polítiques i socials va ampliar la majoria per l’autodeterminació. Però és imprescindible un compromís explícit per la sobirania del poble català signat per tots els defensors de la sobirania catalana a totes les eleccions. Si elecció darrera elecció els catalans expressem la nostra voluntat d’autodeterminar-nos la pressió internacional forçarà el Regne d’Espanya celebrar la consulta. Perquè els resultats electorals faran que els partits partidaris de la consulta tinguin més representació al Parlament europeu, siguin més forts als Ajuntaments i que els representants constitucionalistes elegits a Catalunya siguin més febles a les Corts espanyoles.

     A part d’aquestes eleccions que ja tenen data, els partits sobiranistes han de posar-se d’acord sobre la consulta de 2014 i les eleccions al nostre Parlament. El més probable és que l’Estat espanyol no permeti que aquesta tingui un caràcter oficial en cap de les cinc modalitats possibles que va establir el Consell Assessor per la transició nacional. La resposta a la probable prohibició espanyola ha de ser l’organització d’una macroconsulta popular amb la pregunta i el tipus d’organització que es va iniciar a Arenys de Munt el proper Onze de Setembre, organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana. Si novament la majoria del poble català demostra la voluntat de decidir sobre la independència i el Govern espanyol continua fent-se el sord, els partits sobiranistes hauran de presentar una apel·lació al Parlament europeu perquè commini l’Estat espanyol a no mantenir l’annexió de Catalunya sense el consentiment dels catalans.

     Si el Govern espanyol continua tancat en el búnquer constitucional caldrà convocar eleccions al Parlament de Catalunya. En aquesta convocatòria els partits sobiranistes haurien de portar en el seu programa una entesa per la Declaració Unilateral d’Independència. El dia de la proclamació s’hauria d’aplegar la més gran manifestació de la història de la nostra nació. Abans s’hauria d’haver assegurat el reconeixement del nou Estat per algunes de les nacions europees que han patit una situació similar a la catalana. Aquesta convocatòria de les eleccions catalanes s’hauria de fer immediatament després de les eleccions espanyoles de 2015 quan el Partit Popular perdi la majoria absoluta i les futures Corts espanyoles estiguin fragmentades, tal com assenyalen les enquestes.