Cucarella
Toni Cucarella en roba de batalla
Ulysses i el fantasma foraster premi Samaruc de Literatura Juvenil
L’Associació de
Bibliotecaris Valencians atorga cada any els premis Samaruc de Literatura
Infantil i Juvenil. Un jurat format per bibliotecaris, professors i escriptors
valora els llibres publicats en català per autors valencians durant tot l’any
anterior. Des del 1993 fins avui ja en porten 16 edicions. Enguany, aquest
jurat ha decidit concedir el premi de literatura juvenil a la meua novel·la Ulysses i el fantasma foraster. El de Literatura
Infantil ha estat per a El tresor de
Saïda, d’Eva Peydró, el reconeixement com a Biblicotecària de l’any ha estat per a Margalida Pomer, de la biblioteca d’Alcúdia (Mallorca), i el de Bibliotecari d’Honor per a l’escriptor Jordi
Sierra i Fabra;
L’any 1996 vaig
guanyar aquest premi amb la novel·la
Els ponts del Diable.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sé que no estaràs d’acord
però aquest últim premi és una prova (més)
de que no hauries de deixar d’escriure. Alguna vegada has dit que
després de tota la teva dedicació no has fet gaire
forat al món de la literatura catalana, però jo en faig
una lectura diferent. Un escriptor valencià que escriu en
llengua catalana que, a més a més, es dedica a fer
denúncia pública i ficar en evidència totes les
contradiccions lingüístiques (i polítiques) que
patim als Païssos Catalans des del pessebre de l’AVL fins al
mateix IEC i que encara sigui guardonat amb diferents premis
literaris importants és perquè ha de ser molt bo
escrivint (excepcional seria l’adjectiu més adient). Puc
entendre que el fet de no guanyar-se la vida escrivint és
motiu suficient per deixar-ho estar, però si que has fet
forat, molt de forat perquè tens molt de talent literari com
ho avalen els diferents premis que has rebut i que, malgrat tot,
segueixes rebent, és per això que no deuries deixar
d’escriure, poquet o molt deuríes seguir escrivint. Salut i
enhorabona pel premi.
Ahir estava content. Molt content. Avui, però, m’he alçat amb el regust de la realitat. Una
flor, ni dues, no fan estiu. He tancat unes portes, i n’he obert unes
altres: Toni Cucarella Edicions, la Cuca Salamanduca, Xàtiva, memòria viva… No he deixat d’escriure. Però ara els objectius són uns altres.