Des de la Plana

Avui és dimecres sant. I demà comencen les vacances de Pasqua; perquè al País Valencià, les vacances són de Pasqua i no de Setmana Santa. I es tancaran les escoles i els mestres i els xiquets faran vacances. Les faran perquè han estat treballant des de Nadal.

Aquesta és una característica fonamental de les vacances. Es fan vacances quan es treballa. Ha costat molts anys d’esforços aconseguir el dret a tindre vacances pagades. No fa tant de temps, també al País Valencià, la major part de la gent treballava al camp- I quan no es treballava no es cobrava.

He explicat tot això per arribar al moll de l’os. Ara resulta que els “líders” dels partits polítics espanyols també se’n van de vacances. I ho fan sense trobar un mal moment en les seues “atapeïdes agendes” per a res de profit. Com a bon prodigi d’inutilitat i estultícia, han complert tres mesos de legislatura sense fer res de profit.

El Partit Popular, un partit farcit de corruptes, d’escàndols i de lladronicis de tota mena, va ser incapaç de revalidar una majoria absoluta que li permetés continuar esquilant-nos amb impunitat. I van els “líders” dels grans “partits espanyols”, PSOE Sánchez, Podemos Iglesias i Ciudadanos Rivera i en gairebé cent dies de legislatura ni tan sols es reuneixen. Avui, dos d’ells es cridaran per telèfon. Quina notícia! Quin  treball esgotador! Quin interès I quins esforços per la seua pàtria! Quina barra. No han plantejat una moció de censura per tal de rellevar un govern en funcions que continua fent el que vol amb total impunitat. Ni han presentat cap iniciativa parlamentària per derogar cap de les lleis injustes, estúpides i ineficients que va aprovar el govern del PP. Cap ni una. Permeten, per la seua passivitat i inoperància, que els ciutadans continuen essent desnonats per no poder pagar hipoteques impossibles i tramposes; que els estudiants no sàpiguen, a hores d’ara, què hauran de fer el proper curs perquè ningú no s’ha molestat en derogar la LOMCE o en prendre mesures per tal que s’acabe de posar en funcionament. Permeten que els millor formats continuen emigrant per tal de trobar una feina que ací ni troben ni trobaran.

I també permeten que el govern “en funcions” faça el que li dóna la gana. Ara, fins i tot es neguen a comparèixer per retre comptes davant del Parlament. I els ho permeten! Exactament això mateix és el que feia el govern de Franco. No donava cap mena d’explicació a les seues “Cortes”. però ell era un dictador. Ara figura que tenim un estat “democràtic”. I si és així, el Parlament pot fins i tot destituir el govern, en funcions o no en funcions. És l’autoritat suprema.

Però fins i tot aquest poder i responsabilitat es veu que ja espanta als que s’auto proclamen líders de partits polítics de “canvi”, de “progrés” i de no sé quines coses més. I que l’únic que han fet fins ara ha segut anar a València a Falles, fer-se la foto des de dalt del balcó amb les falleres, de un en un, dir quatre vaguetats sobre la pólvora i els coets, del canvi, que no hi ha diners i que ja faran el que podran. I ara se’n van de vacances. Com si hagueren treballat.

Ara; això sí. El que sí que fan puntualment és cobrar. El sou que no els el toquen. Com els assessors. Tots fan com si treballaren i no fan res. Com a mínim, si s’ha d’anar a unes noves eleccions, caldria que cap d’aquests “caps” es pogueren tornar a presentar. Per inútils. Ni de cap de llista ni enlloc. I també que retornaren, íntegre i amb interessos, el sou, dietes i despeses de tota mena que ha originat el seu desgraciat pas pel Congrés dels Diputats. Si s’ha d’anar a noves eleccions, que siga com diuen al meu poble i és veritat: “Cànter nou, aigua fresca”.

I els inútils que vagen a la cua de l’atur. A veure què els ix.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!