Des de la Plana

Sembla que procés s’accelera cada vegada més. Avui estem a vint-i-un de novembre. Només fa dotze dies del 9N. I, després de molts dubtes i no poques discusions, l’encara Poder central, amb seu a Madrid (a Catalunya ja pinta ben poc), ha decidit presentar la querella contra el President Mas, la Consellera Irene Rigau (educació) i la Vicepresidenta Joana Ortega. Els delictes, com malversació, usurpació de funcions i desobediència, es veu que no son massa importants, ara mateix. El que sí que ho era, era continuar pel camí de la negació absoluta de tot. Inclosa la evidència.

El Govern català, per la seva banda, ha reaccionat amb molta rapidesa i amb fermesa. Només cal veure les respostes immediates del propi President i del Conseller de la Presidència i Portaveu, Francesc Homs. Al mateix temps, els partits pro Consulta i sobiranistes (també es podria dir senzillament catalanistes) han enviat una carta al Fiscal General autoinculpant-se. I l’associació Drets ha publicat un formulari a l’abast de tothom per autoinculpar-se.

És evident que l’estat Espanyol segueix reculant, però que ara ho fa més i més de pressa cada dia que passa.

Perquè les seues perspectives electorals continuen baixant. I les properes eleccions (si no les suspenen per antidemocràtiques, que tot podria ser, en aquesta “democràcia” espanyola envoltada de llautó lluent per totes bandes) també s’apropen. I tots els indicadors reals els anuncien un veritable desastre.

De l’eixida de la crisi, res de res. L’atur seguirà per damunt del vint per cent de la població activa per molts i molts anys. Això considerant que la població, degut a la baixa natalitat i la emigració, ha començat a minvar.

De la fugida de cervells no en parlen perquè a ells, per poder-se mantenir en el poder, els cal un país d’eixelebrats. A tall d’exemple el fracàs escolar o l’abandonament escolar al País Valencià està molt per sobre del vint-i-cinc per cent.

D’altra banda, tenen a Podemos. Un giny que sembla fet a mida per guanyar unes eleccions sense haver de dir res del que faran. Els dos partits dinàstics, PP i PSOE, s’han afanyat a fer-li propaganda demonitzant-lo, perquè els mandarins que duen dècades vivint a cos de rei sense fer res, veuen perillar les seues trones eternes. Però l’experiment, sembla que a Catalunya no acaba de funcionar. Ni amb l’ajut de les enquestes de El periódico.

De manera que des del poder, veient que els escàndols continuen esclatant-los a la cara sense desmai i que ja no poden amagar gairebé res, comencen a jugar les cartes de la desesperació. I han començat a sacrificar peons. Alguns dels seus els llencen a les feres amb l’esperança de poder-se salvar els que queden. No pot ser per cap altra raó que s’haja denegat l’indult a Carlos Fabra Carreras. La setena generació de Cacic de Castelló. O que s’haja permès que Josep Lluís Núñez entre a la presó. O que se li haja revocat el tercer grau a Jaume Matas. O que s’haja ingressat a Isabel Pantoja a la presó. Per exemple. No es pot concebre que en pocs dies, i justament ara, totes aquestes persones es vegen a la presó. Probablement, es tracta de fer creure que es fa alguna cosa. Que s’ataca la corrupció. Una corrupció que empastifa totes les estructures de l’Estat Espanyol fins el moll de l’os.

Cal tindre clar que algunes d’aquestes persones son les responsables que el PP tinga, ara mateix, els escons que té. Però és en va. Pel que sembla, a les properes eleccions, els dos partits dinàstics perdran vots, a Espanya. I molts, en favor de Podemos. Però és que als Països Catalans també en perdran. I força. Però el que ja no està tan clar és que vagen a Podemos.

Tal i com van les coses, sembla que el bloc catalanista encara es reforçarà més. I aquesta evidència, que malgrat que envien els seus peons a la foguera a immolar-se “per la causa”, continuen reculant, els ha de fer desesperar.

Em fa l’efecte que, ara mateix, ja no saben què fer. Perquè si pogueren, ja ho haurien fet. Els queda retreure el gag del Polònia només per trobar-se amb un altre veritablement barroer de TeleMadrid amb la mateixa escena o la resposta del segon gag del Polònia. O demanar que es reprove VilaWeb i se li retiren unes subvencions que no rep.

Al capdavall, vist que no hi ha manera de parlar amb els representants del Estado Espanyol, sembla que el més assenyat serà deixar-los enrere el més aviat possible. Justament el que ells malden per evitar. Però sense gaire traça, pel que veig.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!