Construïm la Catalunya independent

Té tota la raó del món l’Alfred Bosch en el seu article publicat a l’AVUI que us recomano.

Tant Solidaritat com Reagrupament s’equivoquen quan intenten presentar el 28N com un referèndum sobre la independència. Enlloc d’això haurien de mirar de convèncer els votants a partir de tots els punts del seu programa, a partir de la trajectòria i la integritat política dels candidats que es presenten, a partir de saber generar il·lusió i confiança en el ciutadà.

  Entenc que hi ha molts independentistes que acabaran votant CiU, i també algun altre partit diferent dels independentistes declarats (ERC, SI, Rcat). Penso que s’equivoquen, però evidentment els respecto. I hi ha també molta gent que no tenen clar si volen la independència, que estan esperant que algú els expliqui millor com s’hi arriba, i que els doni arguments més convincents de que la independència serà una millora per tothom. I això, malauradament, encara no hi ha hagut cap líder ni cap partit polític que ho hagi fet bé.

  En aquestes eleccions tenim un líder, Artur Mas, molt intel·ligent i que inspira confiança a molta gent, i amb el suport d’un partit molt poderós al darrere, però que no s’ha compromès a plantejar un full de ruta cap a la independència. I tenim, per altra banda, una colla de líders que són independentistes, però que han inspirat confiança a poca gent, que van desunits i que no tenen un equip tan fort al darrera. L’únic que demostrarà el 28N és el que passa quan uns partits independentistes es presenten en aquestes condicions.

  Jo votaré Solidaritat, encara que hi ha coses de Solidaritat que no m’agraden com aquest error de dir-n’hi referèndum a unes eleccions, perquè vull que CiU no tingui majoria absoluta i tingui en canvi una oposició independentista, perquè penso que ERC mereix un càstig, i perquè crec que és el moment de tenir una alternativa independentista transversal que no pretengui entrar en governs autonomistes. I perquè d’altra banda, a Reagrupament, Joan Carretero ha actuat contràriament a la regeneració democràtica que predica, i ha fet el ridícul passant d’aclamar Joan Laporta com un líder “que multiplica” a presentar-se a les eleccions fent-li la competència, tot i sabent que ell mai no podrà multiplicar, sinó més aviat restar.