No sabem què passarà el 28N amb les noves opcions independentistes. Pot ser que entrin al Parlament tant SI com Rcat, potser només hi entrarà un dels dos, o potser no n’hi entrarà cap. Crec que és molt important pel nostre país que almenys n’entri un, perquè som en un moment en què cal que hi hagi les dues representacions de l’independentisme al Parlament: d’una banda ERC, que pensa que convé ser al govern per governar Catalunya com una comunitat espanyola amb l’autonomia retallada mentre no tinguem majoria independentista, per tal d’anar fent créixer gradualment l’independentisme; i de l’altra banda els que pensen que no hem de formar part de cap govern si no és per declarar la independència dins de la mateixa legislatura, que és la posició de SI i Rcat. Jo votaré SI perquè, com
ja vaig dir anteriorment, penso que només SI té bones possibilitats d’entrar al Parlament i vull que el meu vot serveixi per obtenir diputats. (segueix…)
Altres no estaran d’acord amb mi, però una cosa és clara: ha estat un greu error que
SI i
Rcat hagin presentat candidatures separades. Si prenem, per exemple, la
darrera enquesta del Racòmetre, sumant els vots que obtindrien SI i Rcat, a hores d’ara ja tindríem l’expectativa d’uns 7 diputats: un per Girona, Tarragona i Lleida, i uns quatre per Barcelona. A part d’això, si haguessin anat junts els haurien votat molta gent que ara votaran CiU, ERC, o s’abstindran, i podríem obtenir entre 10 i 15 diputats. Enlloc d’això, ara estem just al llindar de si entrem o no entrem, i s’ha produït una estúpida divisió de l’independentisme.
Per això, passi el que passi, penso que després del 28N les bases de Reagrupament i Solidaritat s’han de retrobar i han de reformular el moviment polític per poder proposar la declaració d’independència des del Parlament de Catalunya, amb la negació de formar part de cap govern autonomista. Les bases no hem de compartir una divisió que ha vingut d’un problema de lideratge. Cal ajuntar-nos en un moviment unificat que, per tal de no repetir els mateixos errors, deixi absolutament clares les normes per elegir les llistes de candidats al Parlament a través d’unes primàries, i la forma com s’elegirà i es renovarà qualsevol junta de govern.
Si Reagrupament no entra el 28N, Joan Carretero haurà de dimitir, i si Solidaritat no entra, caldrà que dimiteixin els tres impulsors Laporta-Tena-Bertran. Si entren hauran de fer la seva feina, però les persones que formem la base del moviment hem d’exigir que s’acabi aquesta desgraciada divisió, i que tinguem un moviment ferm que no es vegi malmès altra vegada per ambigüitats sobre el procediment de votar les llistes o per altres qüestions secundàries.
El mal , desgraciadament, ja està fet. La divisió política de l’independentisme no s’ha pogut/volgut evitar. Crec que això ha estat un fracàs tant dels liders com de les bases.
Jo segurament també votaré a SI. De fet, ja hi estic treballant en les feines de la campanya, però no m’he fet adherit. En canvi, si les dues agrupacions haguéssin anat juntes, hauria estat un gran projecte engrescador on m’hi hauria tirat de cap.
A veure quins resultats s’obtenen a les eleccions. Independentment d’això, jo també estic per treballar per la unitat de totes les forces sobiranistes, inclosa ERC. Hem de tenir present que som un país petit, mentre que els països que ens dominen(Espanya i França), són més forts i poderosos que nosaltres. I no tenen la mínima intenció de deixar-nos lliures.
Crec que ens caldra saber fer pinya entre tots per poder acabar d’una amb tots aquests segles de dominació i espoli. Serà la nostra prova de foc de maduresa política.
Des de fa molts anys enrera i progressivament fins a la data, l’independentisme s’ha anat transformant ideològica i instrumentalment des de la simplicitat inicial cap a la complexitat de la nostra realitat. I em sembla, pels inputs que m’arriben, que des de SI i des de RCat es vulgui tornar enrera, refer els passos i la pretesa “clarificació” significa a la pràctica tornar cap a la simplificació inicial, posant en valor “independència o res”. Així, tant des de SI com des de RCAt han anunciat la seva renúncia a participar en el sistema autonomista, si no és per trencar-lo. Realment els independentistes som tan forts com per actuar així? Realment és ara o mai? Curiosament, els principals enemics de la causa independentista agraeixen aquest esforç de “clarificació” perquè per a ells significa que els independentistes ens autoexcloem de la política quotidiana, del dia a dia.
De la mateixa manera que jo entenc fonamental el procés de redreçament i construcció nacional també penso que posar la directa o augmentar la velocitat no és tan fàcil, l menys amb els recursos “automobilístics” dels que disposem en l’actualitat. A mi m’agradaria tenir un “Ferrari independentista” però me’l compraré quan tingui els recursos. No abans. I en qualsevol cas, estic segur que l’acceleració independentista no s’aconsegueix amb l’elaboració i difusió d’un projecte de constitució catalana o de llei de la independència. Això, si em permeteu, és el pas més fàcil, i a la pràctica, un brindis al sol.
No és perquè no tingui, jo mateix, radicalitat independentista, que la tinc, però després de molts anys de lluita entenc que cal anar pas a pas, de vegades amb retrocessos, i seguir amb la via de construcció nacional, social, cultural i política progressiva i participativa, l’única efectiva però també la més dura i menys efectista.
Des de l’independentisme, els militants d’ERC volem o intentàvem estirar els menys convençuts. Perquè jo, que em defineixo radicalment independentista, em sembla que hi guanyo democràticament, si incloc en el meu sac els que no ho són tant.
Ara, la realitat pot ser que s’adigui a les enquestes, que són dures per tots (ERC, SI, RCat), i ens trobem que militants radicals d’ERC -sobertot- hagi optat per opcions també més radicals (en la forma) que ERC però que els que han estat votants d’ERC no vagin a aquestes noves opcions, sinó a una opció menys radical que ERC, CIU.
En definitiva, després del procés electoral en curs, és evident que els projectes independentistes de SI i de RCat han de convergir, és obvi, però no ens hauríem de quedar aquí. Per a mi és fonamental i més important que tots els independentistes i naturalment també els independentistes que donem suport a ERC, haurem de reflexionar de les errades comeses, que no són poques i per part de tots, i pensar sobretot: a que és estem jugant però sobretot que ens interessa, què volem i sobretot, com ho podem aconseguir.
Salutacions i salut!
I naturalment, gràcies pel debat, Jordi.