Adjunto una notícia apareguda a l’AVUI força encoratjadora sobre les perspectives del sector turístic i cultural al nostre país.
El 12 de març de 1996, fa exactament onze anys, els cinemes de Barcelona oferien 41 pel·lícules diferents, entre les quals hi havia Seven, El día de la bestia, Goldeneye i El cartero (y Pablo Neruda). Avui mateix, si decidim anar al cinema podem triar entre 68 pel·lícules. Les xifres teatrals són similars: 34 espectacles de teatre a Barcelona el 1996 (amb obres com La extraña pareja i Pel davant… i pel darrere) per 55 obres en cartell ara mateix. En altres àmbits de la cultura també hi ha diferències notables: s’han inaugurat el MNAC, el CaixaForum, el CosmoCaixa, l’Auditori, el Teatre Nacional de Catalunya, la Ciutat del Teatre, nombroses biblioteques públiques…
"En cultura, l’oferta crea la demanda, i en el cas de Barcelona, amb l’extensió i la millora dels equipaments, la demanda ha crescut exponencialment", opina Jordi Martí, gerent de l’Institut de Cultura de Barcelona (Icub), entitat que forma part de l’Ajuntament. Les xifres confirmen aquesta relació entre oferta i demanda. Museus, biblioteques públiques, teatre, cinema i música de Barcelona han augmentat els visitants i espectadors en un 40% durant deu anys. Això representa gairebé nou milions de persones: dels 22,2 milions de 1996 als 31,05 del 2005, segons xifres de l’Institut de Cultura. Un increment que afecta particularment els museus, les biblioteques públiques i els concerts musicals, que en aquest període han doblat les xifres.
El factor turístic
Un altre indicador de la vitalitat cultural que viu la ciutat és la xifra de visitants als 30 principals museus i monuments de la ciutat (Sagrada Família, Pedrera, MNAC, Macba, Museu Picasso, Fundació Miró…), que s’ha triplicat en onze anys: de prop de quatre milions el 1994 s’ha passat als 13,2 milions del 2005. Segons Pere Duran, director general de Turisme de Barcelona, "d’aquestes xifres podem deduir que algun efecte sí que tenen els turistes en l’augment dels visitants". "És una intuïció que ja teníem de fa anys -continua- i ara, a través d’enquestes sobre el sector, hem constatat que aproximadament el 65% de les visites a aquests monuments i museus són turistes". Per Pere Duran, "aquestes xifres tenen una lògica: els turistes van a veure els fons dels museus i els locals, les exposicions temporals".
De fet, des de Turisme de Barcelona s’ha potenciat la cultura com a reclam per atraure visitants a la ciutat. En són un exemple els anys temàtics que s’han celebrat: el 2000 va ser l’Any de la Música; el 2001, de les Arts; el 2002, l’Any Gaudí; el 2003, l’Any de l’Esport i també del Disseny; el 2004 va ser l’Any del Fòrum de les Cultures… Segons les enquestes fetes per Turisme, els visitants posen de mitjana un 8,1 sobre 10 a la ciutat i la puntuació de l’oferta cultural puja fins al 8,4.
Lluís Bonet, director del màster Gestió cultural i professor de la Universitat de Barcelona, creu que l’augment s’explica per les dues causes que s’han apuntat aquí. "Hi ha hagut canvis en la comptabilització dels visitants que s’haurien de tenir en compte, però, en tot cas, l’augment és espectacular. Bona part d’això s’explica pel turisme, però també per l’increment de l’oferta, que crea demanda". La importància del turisme en l’augment explica, segons Bonet, el diferent ritme de creixement de cada tipus d’oferta: "Les activitats lligades al turisme han crescut més que les lligades als residents. El creixement del teatre no és comparable al de museus per motius lògics, els turistes no entenen el català o el castellà. Però això no treu que les xifres del teatre siguin molt bones".
Explicar l’evolució del cinema és més complex. La corba de creixement és diferent de les altres: 10,9 milions d’espectadors el 1996, un màxim de 12,3 milions el 2001 i una davallada fins als 10 milions el 2005. Jordi Martí, de l’Icub, ho relaciona, primer, amb el reordenament de l’oferta: s’han obert multisales a la perifèria de la ciutat, fora dels límits del municipi. En segon lloc, les descàrregues de films per Internet, el home cinema, el DVD… també han fet baixar els espectadors.
Lluís Bonet creu, en canvi, que el públic del cinema varia cada any en funció dels grans èxits que hi pot haver. "Pot haver-hi també un aspecte de canvi d’hàbits dels joves, però no és comparable amb la música. El nombre de gent que té prou potència per baixar-se pel·lícules d’Internet no és gaire significatiu. I, en tot cas, afectarà la venda de DVDs. El cinema és la clau per generar notorietat d’un producte i potenciar-ne altres formes de comercialització".
Model imitat
Jordi Martí destaca que Barcelona "partia d’uns estàndards molt per sota d’altres ciutats europees", però en tres dècades de democràcia "ha esdevingut un model per a moltes ciutats, tant europees com d’Amèrica Llatina". "Durant els darrers anys -afegeix el gerent de l’Icub- les polítiques culturals s’han basat a considerar la cultura com un factor important per al desenvolupament econòmic de la ciutat, i les xifres eren importants. Ara que els equipaments bàsics estan fets i s’ha guanyat la batalla de les xifres, les dues paraules clau de la política cultural seran excel·lència i proximitat. Apostem per la qualitat i perquè tothom tingui accés a la cultura. Que tothom pugui anar a una escola de música i estudiar violí o fagot i al mateix temps que l’orquestra soni més bé".
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!