L’any 2010 ha estat època de queixes, lamentacions i de nostàlgia de temps millors. L’any 2010 han brillat els problemes, els moments difícils, alguns moments dramàtics, també a les empreses turístiques, també a les iniciatives valentes amb l’objectiu que gent d’arreu descobreixen els encants del territori. Però l’any 2010 no ha acabat amb nosaltres i malgrat pintava negre, no
ha suposat l’apocalipsi. L’any 2010 és el moment des del qual podem volar a través de l’Aeroport de Lleida-Alguaire. I ja tenim un tren i un avió i un
paisatge i una gent i una gastronomia i un encant i una identitat pròpia.
Ens ho podem mirar com vulguem, però som en un moment que cal estratègia i tenacitat, cal lucidesa i talent, cal coratge i fer-se valer. És el moment de
propostes sòlides, d’una plani cació decidida i d’una execució entusiasta. Es pot fer i ho farem si posem en valor el que tenim i som innovadors i les administracions, els emprenedors i la universitat creem les sinergies que ho facin possible. Un exemple molt concret, el Museu de Joguets de Verdú i el Museu
de Lleida han col·laborat aquest 2010 estretament per tirar endavant l’exposició ‘De Picasso a Barceló’. Una mostra històrica que exhibeix peces de Picasso,
Miró, Dalí, Tàpies, Chillida, Plensa, Valdés, Barceló… Una constatació que si som ambiciosos i generosos, si sumem i deixem enrere el que ens separa, plegats, podem assolir grans reptes per un turisme de qualitat.
Tenim el dret a somiar que l’anuari del ‘Bondia’ de 2015 tindrà molt bones notícies. En gran part depèn de tu i de mi, de tots nosaltres. Tenim el deure
d’intentar-ho.
(Publicat a l’anuari de l’any 2010 al Bon Dia)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!