Posem pel cas que et
reuneixes amb moltes persones joves, emprenedores i constructives i
acabes creant una plataforma independent, Èxit Blaugrana. T’entrevistes
amb totes les candidatures que volen presidir el Barça i totes et
prometen transparència, et diuen que sí, que segur, que quan manin ells
la informació serà cristal·lina.
Imagina’t que es proclama
president el favorit, Sandro Rosell, i es fa una Due Dilligence per
avaluar a fons el paper de la Junta Directiva de Joan Laporta. Tot
seguit, hi ha filtracions: despesa alegre i no justificada dels
anteriors mandataris en restaurants i hotels, viatges que poden ser
excessius i traspassos que no saps si són un error o un despropòsit.
Finalment, vas al Club
-abans has hagut de demanar hora- per veure la Due Dilligence i, al
final, només pots llegir els “Aspectes rellevants a considerar de la
Due Dilligence”. Un resum que solidifica les filtracions, un bocí de
veritat que fa créixer les sospites, però que no aporta gaire més
informació de la que ja coneixies. És el perill de la tramparència:
informar a mitges, dir el que convé i sortir del pas. És la temptació
que cal evitar, perquè el Barça sigui el Club participatiu, democràtic
i transparent que volem. És allò que entre tots hem de millorar, els
que governen i els que opositen.
Hi som a temps, per evitar que els socis ens sentim descol·locats. Hi som a temps i val la pena que ens hi posem.
(Publicat a Èxit Blaugrana el 7 de novembre de 2010)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!