Finalment, s’està organitzant una iniciativa -a través d’Internet- per portar 10.000 catalanes i catalans a Brussel·les pel dret a decidir, perquè l’Estat propi que ja fa temps que hauríem de tenir, formi part de l’agenda internacional i alhora desperti els partits polítics catalanistes i assumeixin i concretin així, la convocatòria d’un referèndum.
Deumil.Cat és una proposta vibrant que fa una passa bàsica: trenca amb la dependència habitual, ja que anar a Brussel·les és un gest de sobirania, un gest singular i de futur, una iniciativa que marca la diferència.
Tot i això, com ens ha passat en moltes manifestacions sobiranistes, hauríem d’evitar que acabés en sac trencat. ¿Com ho podem fer perquè la pressió dels dos milions d’independentistes sigui suficient, per desencadenar el que tantes i tantes persones desitgem? ¿Què més hem de fer i dir, quants manifestos més hem de firmar, quantes manifestacions hem de convocar i assistir perquè passi alguna cosa potent i significativa?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
És increïble que la natura demani a crits ajuda, però més increïble és que ningú l’escolti !!bones festes!!
aviam si s’assoleix! una bona proposta!
Hola Jordi (i de pas a tothom que ho llegeixi)
Des d’extensió de deumil.cat m’han dit que has contactat i. crec també, que ets delegat territorial. Bé, i que a més podies donar un copet de mà en temes de premsa. Ok. m’interessa moure alguna cosa amb el Segre i algunes emissores de POnent (la de Tàrrega de fet, em consta que pot haver bastant accés….amb la Fundació Pedrolo on sóc, hi hagut sempre bon rotllo). Bé a part alguna coseta més.
Ara no sé si m’han deixat en el missatge el teu e-mail, però com he vist al web aquest enllaç no m’he estat d’entrar. Ep, i a la informació que has deixat sobre la marxa a Brussel·les, t’he de felicitar. L’has clavada! el que ens anima a endegar-la és una predisposició transgressora,; un acte de sobirania que ens el prenem. Cmencem, ja des d’ara, a fer xarxa i treballar (des de i amb la societat civil) per la nostra independència. Des de Catalunya al món i….passant d’Espanya, el que digui o faci (bé passant no, sinó en tot cas plantant-li la cara i el que no és la cara, també).
Bé, com ara, com tots suposo, estem ja preparant-nos per aquesta nit de Cap d’any, et deixo. Si de cas divendres em poso en contacte amb tú de manera més formal….i anem fent. Ja parlem.
salutacions
Josep Poveda
deumil.cat
Bieeen Jordi.. ben dit 🙂 anem a Brusel.les!!! 😀