Jordi Mayoral

Arriba l’Obama i molts estem il·lusionats, amb ganes de constatar si serà capaç de seguir aglutinant i transmetent les emocions col·lectives que ha generat al llarg de la campanya electoral. Arriba l’Obama i molt somiem que agafi la bandera i posi la primera pedra per dir adéu a la crisi, a la barbàrie de Guantànamo i, sobretot, a l’omissió (o a la manca d’interès) de les penúries que viu massa gent al planeta.

Arriba l’Obama amb una missió de superheroi, arriba el que pot ser un estel per la resta de dirigents polítics, amb el llistó altíssim. Arriba l’Obama i un escrit més sobre el president electe dels Estats Units i de l’esperança que genera.

Arriba l’Obama i amb ell, l’esperança que ens fa falta també al nostre país, on no apareix l’espurna necessària. Arriba l’Obama i amb ell el somni d’un horitzó emocionant que algutini la majoria i ens faci alçar com a poble. Perquè si ell ha pogut, nosaltres també ho podem fer.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!