Jordi Mayoral

El Barça ha guanyat un munt de Lligues espanyoles, però s’ha acabat el bròquil. S’ha d’intentar guanyar-ne les màximes que es pugui en les pròximes temporades, per cloure una etapa que s’acaba, però no, no es pot seguir perdent el temps intentant conciliar-se amb la lliga, perquè aquesta competició ha quedat superada pels temps globals. És una qüestió de lucidesa que la fi o la transformació d’aquest torneig es dugui a terme i, és que no té cap sentit destinar la majoria de la temporada a disputar partits sense gaire emoció, amb rivals manifestament inferiors, amb l’única gràcia d’esperar els clàssics i entretenir-nos amb algun derbi amb l’Espanyol i descobrir qui fa la golejada més grossa, si el Barça o el Real Madrid.

A més, ara els culers ens sentim amenaçats per presidents d’equips respectables, però d’una altra escala que la del Barça, demanant uns diners que no generen, volent impulsar un model falsament igualitari: ni el Vila-real ni el Sevilla tenen un 1% de la massa social del Barça a nivell mundial. Certament, la lliga és bipolar, com l’escocesa, però la solució no és donar a qui no genera, sinó canviar el model i enfrontar-se com més vegades millor amb equips d’un gran nivell. I és que si els presidents del Vila-real i del Sevilla se surten amb la seva, els culers patirien el “dèficit fiscal del Barça” (el Club regalaria diners a altres equips, fent-los competitius, tot perdent pistonada pròpia).

És cert que la gent del Barça ens ho hem passat molt bé guanyant les lligues de Tenerife, que hem viscut moments irrepetibles com la lliga de l’Urruti, que hem xalat amb els 5 a 0 al Real Madrid i també que hem passat vergonya quan hem rebut golejades esperpèntiques. Però el futur ens espera i no hem d’encallar-nos en un torneig desfassat per la història: la lliga espanyola s’acaba tal i com l’hem conegut.

La solució és la lucidesa

La solució és tan senzilla que qualsevol la pot intuir: es diu lliga Europea i es basa a crear un torneig apassionant i competitiu. Senzillament, seria impulsar l’actual lliga de campions, fent-la encara més gran. Primer de tot, els partits de la Lliga europea s’haurien de jugar en cap de setmana, fet que potenciaria abismalment els desplaçaments de seguidors (fins ara els aficionats han de viatjar entre setmana), dinamitzant el turisme i així les economies locals.

Siguem seriosos. ¿Algú està en contra de crear una lliga europea de 20 equips potentíssims com el Milan, l’Inter, el Chelsea, el Manchester United i el Manchester City, el Bayer de Munic, el Porto, el Real Madrid i el Barça i altres conjunts de primer nivell? ¿Quant queda perquè puguem gaudir amb regularitat de partits plens d’emoció i posem fi a la manca de competivitat actual? A banda de la lliga europea, seria viable que els dimarts i els dimecres es disputés una competició estatal, que sumés la copa i la lliga actuals, una lligueta d’un àmbit local, entretinguda i distreta.

Europa i el món són el camí i no només en el futbol, tot condueix per internacionalitzar-nos de valent. Els catalans hem d’internacionalitzar l’economia, la cultura, la mirada i també l’esport i, concretament, el futbol. Algú encara no ho té clar? Que la UEFA i els grans clubs d’Europa s’hi posin quan puguin, perquè és evident que a les televisions i la resta de mitjans de comunicació els interessen esdeveniments singulars i mediàtics com la lliga europea. A més, els aficionats volen gaudir de partits de màxim nivell, i ja no diguem els futbolistes. Els professionals com més bé s’ho passen és jugant contra els millors.