Torres Jordi era un poeta i dramaturg menor i un periodista distingit en el seu temps (primer director de “La Vanguardia” i creador de “La Opinión” d Tarragona), alhora que un dels personatges destacats del poble on es troba l’institut on treballo. Aquest matí hem anat d’excursió a recitar un dels seus poemes a un bosquet proper a l’institut i alguns l’han recitat amb convenciment, altres amb menys aptituds i sense ganes i un n’ha fet un hip-hop amb bases pregravades. Ha estat sorprenent i immillorable, l’hem aplaudit amb ganes.
El poema el podeu llegir aquí a baix, és sobre el Camp de Tarragona, acompanyat d’una petita biografia.

Tots los d’aquí

de Pere Antoni Torres Jordi

Tots los d’aquí
som uns; per això la gent,
quan se tracta d’aqueix camp
i dels homes com cal que hi viuen
sentireu que tots us diuen:
“La gent del Camp, gent del llamp”
Com fa temps que m’hi passejo
sense profit, però amb glòria,
i tragino una memòria
que a ningú del món envejo,
sé rondalles i cançons
dels pobles i les ciutats
que els deixan ben retratats
per tots los quatre cantons:
“Tarragona, pela-canyas,
a Reus els diuen ganxets,
a la Selva tupinets
i a Prades cova-castanyes;
a Alcover pilots de fang,
als de l’Espluga frarots
i orugues, a Valls garrots
i budellers a Montblanc.
A Cambrils, que hi fan bons aires,
els hi diuen paperines,
i a la Riba, que hi ha tines,
pedaçots i paperaires.
No sé per quines raons,
quan a Riudoms s’anomena,
tothom diu, a boca plena,
bona gàvia i mals moixons;
i, si es tracta de Mont-roig,
encara que es diu de broma,
sentiràs: –de Mont-roig ni home
ni dona et faci goig–
I així, d’aqueixa manera,
te parlen de Riudecols,
de les Irles i Vinyols,
de Duesaigües i Argentera,
Vilanova i Montbrió,
Vila-seca i Constantí,
La Secuita i Puigdelfí,
Vilallonga i la Masó;
i fan vi per tot arreu
i tothom treballa i menja
i van a missa el diumenge
renegant sempre de Déu;
i aquí empelten i allí caven,
aquí cullen i allí reguen
i això sí, la mà no et neguen
perquè ser formals ne saben;
que paraula que algú dóna
la compleix de nit i dia:
primer s’enretiraria
quinze passos “Tarragona”
ja ho sabeu, i veus-ho aquí
tal com és i com serà
al Camp al pa li diuen pa
i al vi, no més que vi.

Biografia

Pere Antoni Torres Jordi (Tarragona, 1843 – l’Espluga de Francolí, 1901) fou un abrandat poeta i dramaturg. Inicià la seva carrera política de la mà del general Prim i sota el padrinatge de Balaguer i Sagasta. Fou un liberal i un romàntic. Va participar activament en la Revolució de Setembre del 1868 i ocupà importants càrrecs en els períodes de governs liberals durant el darrer terç del segle XIX. Va destacar com a autor teatral amb més d’una quinzena d’obres que foren molt ben acollides pel públic. Pitarra i Guimerà, en els seus respectius projectes per redreçar el teatre català, es disputaren l’estrena d’algun dels seus drames. En poesia va triomfar des de molt jove, però la seva feina més important la va fer en el camp del periodisme. Fou el primer director de La Vanguardia (1881) i el 1875 va fundar a Tarragona el diari La Opinión, que subsistí fi ns després de la seva mort. Va ser governador civil de Girona, Màlaga, Granada i València, director general de Benefi cència i Sanitat, director de política de la Secretaria del Consell de Ministres i secretari del govern general de l’illa de Cuba. A l’Espluga de Francolí va fundar el Balneari de les Masies a redós de la font del Ferro.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!