Poca gent a la jornada reivindicativa per l’ensenyament públic de qualitat organitzada per la Interzones de Tarragona. Mestres i professores, gent de la Ustec i de la CGT (la resta, desaparegudes…) i una sensació que l’atac que ve és el pitjor però la gent intenta no patir massa tancant els ulls. I ja sabem què passa amb els ulls que no hi veuen: “cagarada que xafes…” I així serà si no hi posem remei. De moment, no els hem agturat ni els aturem però un dia ho farem i a la divina aquesta de la Rigau se li trencarà el somriure que deixa anar mentre ens fa la vida impossible a la majoria dels qui formem part de la comunitat educativa catalana.
Malgrat no hi havia multituds, sí que és cert que d’humor i de ganes de fer no ens en falten i això és més fort que qualsevol “massa” poc motivada.