El bloc d'en Jordi Martí

Avui, a 35 dies pel canvi polític a Catalunya, José Montilla i el PSC-PSOE s’han decidit a trencar la campanya electoral. Les enquestes són dramàtiques per als interessos socialistes. Calia un cop d’efecte, com la remodelació del Govern forçada per ZP, per sacsejar l’escenari, intentar donar el tomb i invertir una tendència electoral que els porta al pitjor resultat des del 1.980, segons totes les previsions demoscòpiques. Montilla, forçat per les circumstàncies i concretant el que ja va avançar ahir durant l’entrevista a La Noria, ha assumit el fracàs del seu projecte de govern i fia el seu futur a l’electorat d’esquerres i espanyolista que va donar 25 escons a ZP i Chacón a les eleccions a Corts de 2008.

El que Montilla i el PSC-PSOE han batejat com a Punt i a part, no és rés més que el darrer intent per aturar la sagnia de vots que amenacen greument els interessos polítics i electorals del PSC-PSOE el 28-N. El Tripartit 2.0 ha servit als socialistes per conservar la Presidència de la Generalitat i guanyar la major de les quotes de poder polític dels darrers 30 anys a Catalunya, gràcies a Esquerra i la seva direcció política.

Montilla i els seus spins doctors saben que amb el Tripartit, que és una fòrmula de govern que rebutgen el 80% dels catalans, no pot anar ni a la cantonada. Han de fer veure que la repúdien, però alhora no poden renunciar obertament als seus fruïts, perquè són el seu bagatge i el seu balanç personal i polític. I per acabar-ho d’adobar, sap que sense el Tripartit no tornarà a ser President. Com trobar el desllorigador a aquesta trampa mortal? La solució no existeix. En 35 dies fins el 28-N és materialment impossible recuperar posicions i passar dels 28-30 escons actuals que els atribueixen totes les enquestes, als més de 40 que necessitaria per sumar amb els 12-13 d’Esquerra i els 12-13 d’ICV. De més verdes en maduren, però hores d’ara els màxims responsables del PSOE de Ferraz i de la Moncloa ja han descomptat la derrota de la seva delegació catalana, i dediquen tots els seus esforços en parar el cop i les amenaces que suposen les eleccions municipals i autonòmiques espanyoles del 22 de maig de 2011.

Montilla i el PSC-PSOE, concertadament amb Esquerra, han de mentir i confondre l’electorat, per mantenir una mínima esperança i conservar el Govern de la Generalitat. El PSC-PSOE intenta fer veure que no ha governat amb un partit independentista i Esquerra titlla el PSC-PSOE de partit espanyolista, i en un atac d’amnèsia pretèn desvincular-se´n, després d’haver pactat i governat amb ells a la Generalitat, a les Diputacions provincials, als consells comarcals i a desenes d’ajuntaments.

Montilla no s’enpenedeix del Tripartit que ha presidit durant quatre anys, assumeix el seu llegat però diu que la fòrmula ja no serveix pel futur. Si el reivindica, assumeix el seu balanç i diu que se’n sent "raonablement satisfet", per què repúdia la seva reedició? Perquè Esquerra ha proclamat com a condició de pactes futurs la celebració d’una consulta per la independència? Aquesta condició, si sumen, formarà part d’un document d’intencions, sinne die, que en cap cas impediria la proclamació del Tripartit 3.0. Mentrestant, en mig d’aquest estat de coses, d’aquesta confusió i de la tinta de calamar que deixen anar des del carrer Nicaragua, la gent d’ICV han quedat com l’única força tripartita que manté la coherència: denúncien els plantejaments del PSC-PSOE i d’Esquerra, proclamen les bondats del Tripartit 2.0 i aposten per la versió 3.0 de l’artefacte inestable.

Amb aquesta operació, els socialistes catalans intenten neutralitzar els efectes demolidors que el Tripartit ha tingut per als seus interessos en el seu electorat que vota massivament al PSOE en les eleccions a Corts. Segurament és massa tard i ja ningú sel’s creu, però evidentment havien de moure fitxa. Mantenir el rumb de la campanya Collboni portava el vaixell socialista contra les roques. El cop de timó pot mobilitzar part del seu electorat, però serà suficient? Però per l’altra banda, la previsible debacle d’Esquerra, que podria passar dels actuals 21 diputats als 10 o 12 que els pronostiquen totes les enquestes, impossibilitaria als socialistes els suports necessaris per governar.

El punt i a part que proclama el PSC-PSOE podria ser un punt i final. Punt i final per a Montilla, que seria relevat i substituït per Celestino Corbacho, el punt i final del monopoli del PSC-PSOE a Catalunya i el punt i final d’una etapa daurada de domini social i d’un estil de govern basat en l’ocupació i el manteniment del poder. The game is over.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!