El bloc d'en Jordi Martí

La notícia del dia ha estat, sens dubte, l’anunci d’ETA, segons el qual aquesta organització terrorista ha anunciat que ha deixat de cometre atemptats. A l’espera de la confirmació d’aquesta bona notícia, que podria portar-nos a creure que els temps estan canviant -més enllà de la debilitat operativa en la que es troba ETA-, el diari La Vanguàrdia publica avui la darrera entrega de la sèrie d’enquestes electorals elaborades per l’Institut Noxa. Segons aquest estudi demoscòpic, CiU consolida el seu avantage sobre el PSC-PSOE i estaria més a prop que mai de donar el tomb i derrotar el Tripartit. Un motiu d’esperança en el  país, que necessita urgentment passar full i imaginar un futur millor.

En la línia de les darreres enquestes publicades per aquest diari i per la resta de diaris, partits polític i institucions demoscòpiques, CiU guanyaria amb comoditat les eleccions al Parlament de Catalunya si tinguéssin lloc avui. Amb el 39% de la intenció de vot i amb 61 diputats estaria en condicions de posar fí al Tripartit 2.0 i enviar José Montilla a l’oposició. I d’aquesta manera provocar el big bang a un PSC-PSOE que es troba en una evident situació de debilitat que amenaça el seu projecte si acaba sent desallotjat, com podria ser, també del govern de l’Ajuntament de Barcelona el proper mes de maig.

La suma dels escons que l’enquesta atribueix als membres del Tripartit no supera els 61 que dona a CiU, amb la qual cosa, tot i que la formació nacionalista s’allunya de la majoria absoluta, podria governar amb una certa comoditat; això sí, buscant recolzaments i arribant a acords per tirar endavant el seu programa de govern. En una etapa històrica en la que les majories absolutes són inimaginables, sembla que Artur Mas hauria de poder estar en condicions de practicar l’anomenada geometria variable. En qualsevol cas, quan en un país, durant dos anys seguits, el 75% de la població enquestada està a favor del canvi polític i suspèn de manera aclaparadora l’acció del govern, és gaire bé impossible que la principal alternativa política, en aquest cas CiU, no tingui la possibilitat de dirigir el país els propers quatre anys.

Demà passat José Montilla deixarà d’especular amb la data electoral i donarà a conèixer el dia de les eleccions. Molt probablement el 28 de novembre, o més enllà. I en tres mesos, difícilment les circumstàncies econòmiques i polítiques donaran oxígen al PSC-PSOE, on el soroll de les espases comencen a sonar de manera amenaçadora, tant per Montilla com per Hereu a Barcelona. Dos mesos són molt poc temps per capgirar el què diuen les enquestes des de fa més de dos anys.

Però el PSC-PSOE no solament podria perdre clarament les eleccions sinò que, a més, podria assolir un rècord: treure el pitjor resultat electoral a unes eleccions al Parlament de Catalunya des del 1.980. La marca socialista està desprestigiada i enfonsada. La deficient gestió a les administracions on governa, els casos de corrupció que han afectat a importants líders socialistes, la manca de lideratge de Montilla, la crisi econòmica que ni ZP ni Montilla han sabut combatre, el cansament de tants anys de monopoli polític i la manca de capacitat per donar resposta a una Catalunya humiliada i expoliada pels poders centrals de l’estat estan acabant amb una màquina de poder que l’ha exercit implacablement.

No hi ha però, rés guanyat, per part de ningú. L’eclosió de forces independentistes com Reagrupament i Solidaritat Catalana, que podrien assolir el 3% dels vots i entrar a l’hemicicle, a més de restar suports a CiU podrien afavorir indirectament la reedició del Tripartit. Aquestes seran, més que mai, les eleccions del vot útil: per al PSC-PSOE i el Tripartit o per CiU i el Dret a Decidir.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!