El bloc d'en Jordi Martí

Després de set anys compartint el Govern de la Generalitat i uns quants més compartint desenes de governs municipals, comarcals i de les diputacions, Joan Puigcercós i l’actual direcció d’Esquerra han descobert que el PSC-PSOE ni és catalanista ni s’ha deixat cosir al país. A 48 dies de les eleccions, assistim a una cerimònia de la confusió que no fa més que evidenciar la manca de coherència d’Esquerra, del Tripartit i dels discursos amb els que han intentat confondre la bona gent d’aquest país.

Celestino Corbacho ha dit fa poques dates que l’independentisme és perillós i que el que cal fer els propers temps és reforçar els llaços i els vincles entre Catalunya i Espanya. I que el divorci entre Catalunya i Espanya, si es produeix, no serà pacífic. Montilla ha reblat el clau posant la por al cos al seu electorat. I ha qualificat de "lio" el Tripartit que ell mateix ha presidit. Carmen Chacón acaba de proclamar que el que la gent vol és el reforçament de les relacions entre Catalunya i Espanya. I personatges com Joan Ferran n’han dit de l’alçada del campanar, en la mateixa línia. I què ha fet Esquerra? Primer callar, mirant cap a un altre costat, a l’espera que escampi el temporal. I més tard, amb la boca petita, han dit que el PSC-PSOE s’equivoca i que s’ha desmelenat una vegada convocades les eleccions.

Avui mateix s’ha confirmat que José Montilla participarà en els actes commemoratius de la Festa de la Hispanitat a Madrid. Una festa carregada d’espanyolitat i de simbologia militar i castissa. Una festa que cal respectar perquè representa una bona colla de sentiments d’una bona part de la població espanyola però que en cap cas hauria de comptar amb la més alta representació política i institucional catalana. I què ha fet Esquerra? Limitar-se a dir que no l’acompanyaran i que el PSC-PSOE s’equivoca.

Durant set anys de Tripartit, el Gobierno amigo del PSOE s’ha negat a impulsar l’anul.lació del judici al President màrtir, Lluís Companys. El dia 15 d’octubre commemorarem el setantè aniversari del seu afusellament i els poders de l’estat continuen sense fer allò que s’espera de tot govern democràtic davant d’un cas tan flagrant com aquest: trencar amb la legalitat franquista. I què ha fet Esquerra? Gesticular a Madrid i protestar a Catalunya, des de la impotència i la teatralitat.

Són molts els exemples que es podrien posar per demostrar fins a quin punt l’actual Direcció d’Esquerra s’ha negat a reconèixer la profunda naturalesa jacobina, centralista i espanyolista del PSC-PSOE, a qui van regalar la Presidència de la Generalitat a canvi de conselleries, subvencions, presidències de consells comarcals i diputacions, encàrrecs milionaris d’informes inútils a amics, coneguts i saludats, etc.

I ara quan el PSC-PSOE, davant la debacle electoral que es mastega, ensenya la seva veritable cara tot fent la competència al PP a la recerca del vot espanyolista de Catalunya, Esquerra veu amb terror com es desvetlla l’engany massiu que ha estat protagonitzant durant anys. La promesa de donar suport al partit que es comprometi a organitzar un referèndum per a la independència la propera legislatura sóna a sarcasme. Només podrien refer-se una mica del descrèdit que s’han guanyat a pols si abandonen el govern. Encara que sigui per 48 dies i encara que els efectes siguin simbòlics o estètics. Però no ho han fet ni ho faran. I el dia 28 de novembre hauran de passar comptes amb els seus electors i amb Catalunya.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!