El PSC-PSOE ha posat en marxa el penúltim cop d’efecte, fruït de la factoria del carrer Nicaragua, especialitzada en propaganda i manipulació massiva. Una campanya publicitària que pretèn posar en valor una acció de Govern, la dels Tripartits 1.0 i 2.0, a costa d’adjudicar tota l’obra de govern a José Montilla, oblidant i menystenint tant al President Maragall i el seu balanç 2004-2006 com als seus socis de govern d’ERC i ICV, que són abduïts per un PSC-PSOE omnipresent que s’atribueix el que no és seu i que tergiversa l’obra de govern dels 23 anys de CiU. L’impacte -efìmer- d’aquesta campanya donarà pas, els pròxims dies, a la campanya electoral on el PSC-PSOE haurà de parlar del seu projecte de país -aquell que no existeix segons el conseller Ernest Maragall- i de l’herència que deixarà al nou govern: un forat de milers de milions d’euros i el desprestigi de la màxima institució d’autogovern davant dels mercats internacionals.
El PSC-PSOE intenta contraatacar amb una campanya propagandística plena d’incorreccions i de mitges veritats. El fet de vendre acció de govern no deixa de ser una obligació de qualsevol govern al final del mandat. Però resulta que no és el Govern de la Generalitat el que difòn el seu balanç -més o menys ensucrat-, sinò que qui ho fa és un dels tres partits del govern, obviant i amagant la col.laboració que ha tingut dels seus socis de govern. Una acció carregada de mal estil i que demostra la profunda deslleialtat i la prepotència del PSC-PSOE.
Però amb aquesta campanya no solament es desmarca dels seus socis de govern, sinò que amaga deliberadament i sectàriament l’obra del Govern del President Maragall durant els anys 2004-2006. El President Maragall va abandonar el PSC-PSOE, motiu més que suficient per llençar-lo al pou de l’oblit. Però no en tenen prou amb aquesta manipulació, sinò que a més es dediquen a comparar CiU amb José Montilla. No comparen CiU amb el PSC-PSOE perquè en el seu cas haurien de confrontar CiU amb els dos Tripartits. I no comparen Artur Mas -i molt menys Jordi Pujol- amb José Montilla perquè el simple intent de fer-ho deixaria l’ex alcalde de Cornellà en un lloc més que galdós.
La campanya del PSC-PSOE utilitza les dades de manera tendenciosa i minimitza els avenços dels 23 anys dels governs nacionalistes de Jordi Pujol. Els rèdits d’ambdues etapes de govern, la de CiU i la dels Tripartits, caldria comparar-los tenint en compte les bases polítiques que han fet possible el desplegament de determinades polítiques, com ara el dels Mossos d’Esquadra o el mateix acord de finançament de 2001 de CiU amb el govern de l’estat que va fer possible que el Tripartit 1.0 disposés de molts més recursos que els últims governs de Jordi Pujol. I qui contrasta les dades? Les xifres de les llistes d’espera, qui se les pot creure? I els 600.000 aturats, on surten? I el 40% de l’atur juvenil, el més alt d’Europa, a quina tanca surt? I el frau de les ajudes de la Llei de Dependència, on es pot consultar?
Però la campanya de la factoria de dibuixos animats del carrer Nicaragua no ens explica el que deixarem a deure; en definitiva, el que ha costat la festa. Una festa que pagaran els nostres fills i els nostres nets. Com es pot fer una campanya d’autobombo i de desprestigi de l’adversari i oblidar-se del monstruós dèficit que ha suposat aquesta acció de govern? Per què no il.lustren tanques publicitàries comparant el dèficit que va deixar CiU a la Generalitat i el que deixarà el Tripartit? Per què no comparen els milions d’euros invertits en estudis inútils i fraudulents encarregats a amics i saludats amb els que va adjudicar CiU? Per què no dibuixen una gràfica comparativa que evidenciï l’increment exponencial del nombre de funcionaris -que no són ni metges ni mossos ni mestres-?
En definitiva, i sense entrar en el detall de les xifres comparatives i les imatges fetes servir per il.lustrar la campanya de tanques propagandístiques -algunes d’elles desproporcionades per engrandir l’acció de govern tripartita i per minoritzar la de CiU- podem afirmar que estem davant d’una campanya a la defensiva, manipuladora, que oblida el PP per primera vegada (ja era hora!) i que és obssessiva amb CiU. Aquest fet demostra el temor de les files socialistes davant la possibilitat que les enquestes acabin anticipant una realitat electoral que els podria desallotjar d’un govern que han convertit en un despropòsit i en poca cosa més que una agència de col.locació de la seva gent, a milers.
Aquesta campanya però, podria tenir una conseqüència positiva: que el balanç de l’obra de Govern del Tripartit no acabés tenint forma de campanya institucional. Ens estalviariem centenars de milers d’euros que no tenim.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!