El bloc d'en Jordi Martí

Ahir, durant la celebració del Consell Nacional de CiU que va tenir lloc al Palau de Congressos del Casino de Lloret de Mar, es va poder veure un grup humà unit, esperançat, al voltant del lideratge indiscutit d’Artur Mas, que vol deixar enrera la llarga travessia del desert dels darrers set anys i encetar una nova era: la del Dret a Decidir i la de la bona gestió política. Amb les llistes electorals de CiU aprovades i amb el programa electoral enllestit, que serà aprovat el mes de setembre, som conscients que sortim de la pole position a la cursa electoral de la tardor, però que no hi ha rés guanyat i que fins el darrer revolt, fins que no veiem la bandera de quadres, no es podrà cantar victòria.

Han estat set anys molt durs. Com diu el President Pujol, hem hagut de menjar molta herba. Artur Mas ho recordava en la seva intervenció ahir davant l’auditori de CiU: el primer Tripartit va representar l’alternativa al model de 23 anys de CiU. Però el segon artefacte inestable, en paraules d’Ernest Maragall, la millor definició que es podia trobar de l’engendre 2.0, va ser la suma de personalismes i de fòbies partidistes. Pretenien fer desaparèixer CDC i CiU del mapa polític català. I no solament no han aconseguit afeblir el principal referent catalanista de l’escenari polític català, sinò que han aconseguit fer-nos bons, pot ser millors del que realment som, fer que el 75% dels catalans desitgin el canvi i que CiU s’acosti, segons totes les enquestes, a la majoria absoluta a les eleccions de la tardor.

El títol d’aquest apunt és molt convergent. Vol simbolitzar la disposició de la gent de Convergència i de CiU d’arremangar-se i de deixar-s’hi la pell per aixecar el país. Som conscients que l’herència que podem rebre, si finalment aconseguim el suport suficient per governar, serà per apretar a còrrer. Avui mateix, un important diari barceloní descriu amb un realisme frepant les dificultats del Govern de la Generalitat per aconseguir un crèdit de 3.000 milions d’euros. Cap dels grans bancs espanyols, segons l’article, vol concedir-li un crèdit d’aquest import. La credibilitat de les finances de la Generalitat de Catalunya està sota terra i no millorarà d’aquí a finals d’any. El dèficit de la Generalitat de 2009, ha estat de 4.700 milions d’euros. Xifres astronòmiques que expliquen, per exemple, els retards en el pagament de la Generalitat als hospitals concertats o la burla de l’aplicació de la Llei de Dependència, amb milers de persones a l’espera de rebre els recursos i les prestacions a les que tenen dret.

Per això tothom demana que les eleccions es convoquin amb urgència. Mentre el PSC-PSOE comença a esquerdar-se i ser víctima del pànic electoral, Esquerra i el seu Secretari General Joan Puigcercós tornen a l’equidistància. Puigcercós fins i tot ha afirmat que encara que sumin no faran el Tripartit 3.0, fet que demostra la manca d’escrúpols i la manca de sentit del ridícul d’aquest dirigent, que haurà portat ERC al desastre polític i electoral. CiU i PP demanen el mateix, per raons diferents. Els primers perquè cada mes que passa empitjora la situació del país i de la Generalitat i els segons perquè no hi tenen rés a perdre (ni a guanyar). En definitiva, és hora d’anar per feina. Es hora de retornar la serietat i el rigor al govern. I és hora de posar el fil a l’agulla en la cursa pel Dret a Decidir.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!