Un deu a Vilaweb per la seriositat/responsabilitat amb què planteja el cas del Tíbet, ara enterbolit a causa de la remenada extra que els Jocs Olímpics, que igualment que ens va passar a nosaltres amb els que organitzà Barcelona afegeix foscor a la dura realitat d’un genocidi no tan sols lingüístic o cultural. En bons gats hem encomanat el fotmatge! Qui ho garanteix que quan la càmera badoqui amb un gran llençador de javelina no ho aprofitaran, els chinoises, per donar una altra volta de rosca, com ho anaven fent els descendents -passats per l’adreçador de les relatives bones maneres dels rics de fresc i els mossons- de don José Isbert, àlies el botxino.
Aquests dies de pensar en les maneres de Gandhi, en les maneres de Martin Luther King, en les maneres del Dalai Lama i en les maneres de Greenpeace, també he pensat que aquella plataforma contra el transvassament de l’Ebre s’hi inspirava. Sí: aquells que duien tots uns samarreta/dessuadora color de cel turquesa, amb un nus estampat en blanc a la pitrera: el nus fet amb un cap de la mànega d’aigua…
Tot molt de disseny. Ja és això el que hem de fer. Demanar hora a la perruqueria per a fer-nos, tots plegats, ses piules.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
autonOmista, duien tots unA samarreta/dessuadora…
és un subproducte de l’era capitalista
No l’he trobat el Youtube de l’Aigo!!
La poma
Si el vídeo pot ser auto-animista, que enlaira l’ànima pròpia i aliena, el Dalai Lama també. Jo deia ben trobat això d’autonimista… i era una errada ;-P)
Bon dia, tot n’és ple de Tibet i Birmània…
d’una errada. Moltes grans invencions han nascut així, l’ésser humà probablement (potser més ell que ella). Un 10 per a tu, un 10 per a Vilaweb i un 0 cum oprobio per a la gran Hipocresia del món oficial…
Oh!, en Bauçà ja és on li pertoca… Una abraçada.
Segur que ja ho sabeu però m’encanta. Al llibre de poemes “Escrit per al silenci” de Fuster, al poema Criatura dolcíssima (que ja sabeu que m’agrada molt) Fuster havia escrit el vers: “Jo t’inventava noms o altres carícies” i per un error del linotipista va eixir: “Jo t’intentava noms o altres carícies”. Com explica ell mateix en un post-scriptum “Jo t’intentava” resulta penosament cacofònic però s’obre a unes eventualitats semàntiques més atractives, diu Fuster que innocentment pensava que es podien inventar noms i carícies, i no, les carícies i els noms eren els de sempre. Jo t’intentava noms o altres carícies, tot i la cacofonia és un vers preciós. Fuster diu que el vers no és seu, intentar noms…a voltes les errades ens mostren encerts o belleses insospitades.
Un video molt maco. Jo darrerament em passejo pel you tube però perquè vaig retrobant velles cançons. Però he vist com ha esdevingut també un front polític.
I és que tot esdevé política, fins i tot les banalitats que deuen de fer com el soma que t’han agradava als omega del Món Feliç d’Huxley.
Oi que és agradable veure com el món es mobilitza pels tibetans -o és contra els xinesos més que contra la seva dictadura?
Però, penso jo, allà solsament hi ha hagut repartiment de llenya i tota la guerra bruta que volgueu però hi ha autèntiques atrocitats que rodolen mecànicament trinxant quanta carn troben i quantes ànimes arriben a arreplegar.
Aquestes però acaben sent petites notes de premsa, com en el seu temps varen ser-ho els degollaments dels integristes argelians. El cas de Darfur és diferent, primer perquè hi ha petroli i segón per la guerra Santa dels uns i dels altres
Però el cas del Tibet sembla que no, sembla que té “Fashion” i “glamouréuse”. S’ha passat de defensar balenes i foques i tibetans. Un petit pas per l’home però un gran pas per la humanitat.
Om mane pachme om
Salutacions Xesca, estava fent una ronda per les capelletes