Sense anar més lluny, el fragment que us he reproduït es troba al volum del jesuïta Manuel Marcillo Crisi de Cataluña hecha por las naciones estrangeras. Un llibre curiós de tafanejar, però que conté una carta inicial d’un amic de l’autor amb aquestes afirmacions tan sorprenents sobre el paper dels catalans en la descoberta de “la quarta y última parte del Mundo”. El llibre es publica l’any 1685 i ho fa amb tots els permisos i llicències oficials de rigor a l’època: el cap provincial dels jesuïtes i totes les autoritats requerides a petició ni més ni menys que del lleidatà Miquel Cortiada, regent la Cancelleria i fidel servidor del monarca. Sorprèn, per tant, que totes les autoritats implicades en l’edició s’avinguessin a la reproducció d’aquell fragment.
El text, però, no és de Manuel Marcillo, que s’esmerça a deixar ben clar que ell només fa de compilador d’uns textos: ”
Poco ay que
advertir, mas esto poco importa mucho para mi descargo. (…) Nada
digo, nada afirmo en todo esta obra… ” No és ell, doncs, qui escriu allò reproduït a l’entradeta de l’apunt, sinó Francesc de Rius i Bruniquer. Qui va ser? Per què ho va escriure? Amb quina intenció? Quins aliats i connexions tenia? Quines enemistats havia de vigilar o tenia prou controlades per arriscar-se a escriure una cosa com aquesta? Heus aquí una de les grans utilitats de la digitalització de llibres. La notícia cau molt bé ara a finals de juliol, a les portes de les vacances per a molts. Si la crisi no us permet viatjar, feu un viatge per la història, tafanegeu els llibres digitalitzats i expliqueu les vostres troballes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
són tresors. Un servei inimaginable en altres temps de recerca, quan el préstec entre universitats era una aventura. La universitat de la Rioja, Dialnet dóna un bon servei gratuït i et contesten i t’escriuen en català. Reconfortant. Cordialment.