Amb la Segona Restauració Borbònica, que es va esdevenir quan en Franco va ser mort, la majoria de partidaris de la reconstrucció de les nacions no castellanes de l’Estat espanyol es pensaren que, en part, això era possible si s’aplicava la Constitució que va entrar en vigència el 1978.
Però, passades tres dècades i mitja d’aquell temps fins ara, s’ha vist que, a l’Estat, el poder el continua tenint la mateixa elit militar, judicial, mediàtica, política i financera de sempre. Aquesta casta intocable ha aplicat i aplica fil per randa tota la matèria de la Constitució que li convé. En canvi, la mateixa casta, fa servir com a paper higiènic les línies, els paràgrafs i les planes de la Constitució espanyola on hi ha els principis que no li convenen ni li agraden: què hi ha, a la pràctica, del dret a l’habitatge, a la sanitat, a l’educació o de la consideració de tots els idiomes de l’Estat com a riquesa “digna de respecte”?
Basta comparar la protecció i promoció d’una de les quatre llengües de l’Estat que practica sempre el govern de Madrid, sigui del partit que sigui, amb l’abandonament o, fins i tot, la persecució que fa de les altres tres, segons el partit que comandi.
Altre tant podem dir de la política d’infrastructures com l’AVE o els aeroports, amb claríssimes zones de preferència i altres de discriminació. O també amb l’aprofitament de la crisi econòmica per a ofegar les administracions autonòmiques, que són les que paguen la Sanitat i l’Educació, i, alhora, deixar intactes les despeses de l’Administració de l’Estat, incloses les d’abusos innecessaris.
Llavors surt l’aprenent de ‘caudillo’ Aznar a fer sermons de salvapàtries i a retreure ‘gravísima deslealtad’ a en Mas. I la teva deslleialtat amb els idiomes no castellans o amb les autonomies, Aznar? És que no són tan constitucionals com el teu castellà o les institucions centrals de l’Estat? Tant té d’aquí a allà, com d’allà a aquí!
Jordi Caldentey
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!